Foto: Andrea Jofre


No recordo que els meus adults em diguessin que m’estimaven, quan era nena. Hi eren, feien, però no deien. Era una cosa llunyana, el dir als altres un t’estimo, era de les pel·lícules americanes, era de famílies de lluny que no eren la meva, era dels adults enamorats que s’allitaven, segurament també dels que no n’estaven, d’enamorats, però el dictat dels cossos ventríloc sempre ha fet dir meravelles. M’estimaven, ho sabia, però no ho deien, ni jo tampoc.

És cert que el dir t’estimo no suposa estimar, menys encara quan darrere un t’estimo s’hi atrinxera una ganyota de retret, quan és l’excusa sentimental per a la violència, per a la coacció, per a tota la merda que cap en l’apòstrof que associa un pronom feble que és algú altre –feblíssim quan això passa– amb la primera persona del temps verbal. No, dir que s’estima no és estimar, com no és possible seure sobre el mot cadira i la mort feta paraula no és mai cap final.

T’estimo, però, és un embolcall necessari, com que la realitat necessita paraules que la descriguin, que la facin visible, audible, més enllà dels fets. No crec que dir-ho, quan és veritat, en devaluï el sentit o la profunditat. Potser és que vaig veure massa pel·lícules i he adoptat un fer que no m’és propi, que no em tocava, però ho dic al meu fill cada dia perquè l’estimo cada dia. Sense sucre, sense violins de fons acompanyant, només com l’objecte cadira que necessita una paraula que la descrigui, inequívoca.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a agost 17, 2019 | 10:56
    Anònim agost 17, 2019 | 10:56
    Què bé escrius! Fantàstic!

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix