Foto: Chiara Baldassarri


Hola, bon dia. Som na Neus, una dona tímida que viu en una illa. Escric. Pel que sembla, no ho faig en les millors condicions. O sí: acab d’arribar al Catorze. I ni tan sols he hagut de desplaçar-me ni dur equipatge. Simplement, m’hi han acollit, i això no té preu. Feia temps que desitjava tenir un petit lloc per a mi sola, que fos bonic, alegre i, alhora, silenciós. No suport el renou de les grans ciutats. Fins i tot Palma, la meva, tan petitona, ja s’ha tornat impossible. Ja no la reconec. M’hi trob fora de lloc. Abans era preciosa: era molt fàcil trobar-t’hi bé. Però ara ja és com totes les ciutats turístiques del món. De mitjana, Palma rep 45.000 visitants al dia. Tot el centre s’ha convertit en un gran parc temàtic de terrassetes, botigues cares i vianants de qualsevol indret que t’impedeixen caminar pels carrers de souvenirs. No és Palma. I això anirà augmentant, perquè aquí tenim un col·lectiu d’hotelers que sempre ploren. Mai els sembla prou. En fi. Però no voldria desviar-me gaire del que pensava dir.

Sí, la veritat és que jo em conform amb ben poc. Una pàgina en blanc a la pantalla de l’ordinador i algun lloc on esperin rebre-la després, ja plena de paraules. L’únic que passa és que necessit silenci. Només deman això. I cada cop es fa més difícil trobar-lo. En el món actual tot és renou. Un renou eixordador que fereix tots els sentits, i no només l’oïda. O això és el que em sembla a mi. Un soroll feréstec que, com un bombardeig, no ens deixa concentrar. Deia Truman Capote en el seu pròleg d’un llibre de contes que una vegada André Gide, amb qui havia coincidit en un viatge a Sicília, li va ensenyar un proverbi àrab molt savi: «Els cans lladren, però la caravana avança». En aquell moment l’escriptor americà es trobava molt fustigat per les crítiques i l’altre li va voler fer entendre que no n’havia de fer gaire cas. No podem negar que el vell escriptor francès va tenir raó. Idò això, per molt difícil que sigui, gairebé impossible segons el meu parer, és el que jo voldria poder fer. És igual si els cans no paren de lladrar, si els seus lladrucs ens deixen sords durant uns instants; la caravana ha de continuar fent el seu camí i avançar. El pes de la vida, i d’aquest món del qual cada vegada em sent més aliena i allunyada, no m’ha d’esclafar.

Jo ara tendré un nou espai on aixoplugar-me. Un lloc bonic i alegre. I si cal, em posaré taps a les orelles quan no pugui aguantar més aquest renou tan fort. El silenci serà el meu cau. En deixaré la porta oberta per si algú hi vol entrar.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pepo a setembre 18, 2019 | 12:09
    Pepo setembre 18, 2019 | 12:09
    Crec que has trobat el lloc ideal, acolliment, respecte, tranquil·litat, on et deixerant ser tu. Salut2019
  2. Icona del comentari de: Paulina Ros a setembre 18, 2019 | 15:10
    Paulina Ros setembre 18, 2019 | 15:10
    Quin cau més agradable el silenci, gràcies per deixar-hi la porta oberta
  3. Icona del comentari de: SPI a setembre 18, 2019 | 17:05
    SPI setembre 18, 2019 | 17:05
    Caram Neus, que bé que ho dius, comparteixo tot el què dius... i malauradament aquesta taca de fressa/suroll, s'escampa per tot arreu sense aturador. Haurem de fugir enllà, enllà per trobar la fressa que no sigui empastifada pels animals humans.
  4. Icona del comentari de: anònim a setembre 18, 2019 | 21:58
    anònim setembre 18, 2019 | 21:58
    Un text molt bonic. Benvinguda!
  5. Icona del comentari de: Anònim a setembre 19, 2019 | 12:04
    Anònim setembre 19, 2019 | 12:04
    Crec que ens agradarà molt aquest silenci escrit amb paraules tan boniques
  6. Icona del comentari de: Anònim a setembre 19, 2019 | 17:36
    Anònim setembre 19, 2019 | 17:36
    Preçios aquet escrit, benvinguda, junts farem silenci " escoltan " las tevas paralelas escrites.
  7. Icona del comentari de: Àlex Volney a setembre 19, 2019 | 18:29
    Àlex Volney setembre 19, 2019 | 18:29
    Preciosa reflexió
  8. Icona del comentari de: Anònimlakaty a setembre 21, 2019 | 20:07
    Anònimlakaty setembre 21, 2019 | 20:07
    M'agradat molt!
  9. Icona del comentari de: Anònim a setembre 22, 2019 | 00:01
    Anònim setembre 22, 2019 | 00:01
    Juntes escoltarem el silenci Neus.
  10. Icona del comentari de: Anònim a setembre 22, 2019 | 07:25
    Anònim setembre 22, 2019 | 07:25
    Aquí ens retrobarem. Belles paraules!
  11. Icona del comentari de: Anònim a setembre 22, 2019 | 09:23
    Anònim setembre 22, 2019 | 09:23
    Es cert, anem acceptant sorolls que emmudieixen els pensaments
  12. Icona del comentari de: Anònim a setembre 22, 2019 | 12:33
    Anònim setembre 22, 2019 | 12:33
    MOLT BONIC!! JO TAMBÉ VOLDRIA ENTRAR.
  13. Icona del comentari de: Àngels Torras i Albert a setembre 22, 2019 | 17:48
    Àngels Torras i Albert setembre 22, 2019 | 17:48
    Cert. Sense el silenci necessari mai podrem escoltar l'altre ni a Nosaltres mateixos com ens mereixem. El so eixordador de la nostra societat a imposat el soroll a les paraules.
  14. Icona del comentari de: Mallorquina a setembre 22, 2019 | 20:59
    Mallorquina setembre 22, 2019 | 20:59
    Un plaer lletgir el teu article...jo també enyor la ciutat de Palma, ara és per tornar locos..no ens queda més remei que cercar el nostre petit refugi de silenci..

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix