Fum i papallones

Haurà passat l'hivern i vull creure que seguiré fent voltes a la rotllana

Eva Armisén
Eva Armisén

El sol del matí no feia desembre. De cop, no sé com, s’ha posat a ploure. Abans em sobrava la jaqueta i ara encendria el foc. A fora bufa un vent que deu saber totes les respostes. Avui el temps del cel està com jo.
 
Soc nostàlgia i alegria de viure. Horitzó i incertesa. Raó i hormones. Dilluns i divendres. Soc l’orgull que a voltes m’ennuega. Les llàgrimes que no vesso, les paraules que no escric. Soc el jersei negre i el vestit de papallones.
 
Aquesta tardor he dit petons, he dit mai més, he retrobat carrers i he volat cap al fred. He rigut a crits i m’he trencat de nou. He entès ben bé el que em va dir la Maria quan em sabia foscor: la vida són coses precioses i coses horribles que s’intercalen i que, a vegades, coincideixen.
 
Em mata el joc nadalenc de les cadires, però m’entesto a conjugar el futur. M’he regalat un concert al gener, un altre al maig, un tercer al juny. Haurà passat l’hivern i vull creure que seguiré fent voltes a la rotllana, que cantaré amb Paul McCartney a la mort de la primavera. Fum, fum, fum.
 
Diu que demà també farà sol i que potser tampoc semblarà desembre.
 

Eva Piquer

 

Comentaris

    Anònim Desembre 30, 2019 9:32 am
    Sempre em senta bé llegir-te. Les teues paraules són abric per a la incertesa i la por nostra de cada dia.
    glòria olivella Desembre 31, 2019 11:20 am
    EvaP: Del tot d'acord amb les teves precioses afirmacions i amb la tan sàvia de la Maria. EvaA: Has atrapat unes quantes papallones - les més guapes - del passeig de Gràcia i has vestit la teva amiga per fi d'any. Dues abraçades.
    C4rd0n4 Gener 3, 2020 7:16 am
    Et llegeixo quan encara mig adormit miro noticies i dubto si paga la pena la batalla del dia La teva reflexio m anima perque veig que tinc una companya de dubtes, gracies❤️
    Anònim Gener 4, 2020 1:27 pm
    Per les teves paraules. Tens una bellesa interior alada i evanescent com les ales d'una papallona. 2020
    Anna Girbau Gener 5, 2020 9:50 pm
    Et llegeixo i sento que podria ser jo. Em sento tan identificada... Gràcies per posar-hi paraules.
    Anònim Gener 6, 2020 10:12 am
    En aquest camí ens trobarem moltes vegades...
    Tini Gener 6, 2020 4:22 pm
    Es el meu refleça. Gracies Eva

Respon a C4rd0n4 Cancel·la les respostes

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...