El futur serà enyor

Que potser camines i parles i nedes i fins i tot de tant en tant somrius

Cristina Losantos
Cristina Losantos

La Maribel se’m va acostar i em va dir a cau d’orella que m’havia fet molt gran i que esperava veure’m molt i molt més gran, “això voldrà dir que soc molt vella molt vella però que encara hi soc”. Ella tenia números de morir-se jove –el càncer mata ni quan no l’anomenes– i jo vaig entendre a l’acte que el seu desig impossible m’acompanyaria sempre. La devia començar a enyorar allà mateix, a la festa dels vint-i-cinc anys de casats dels tiets que compartíem.

No hauria volgut saber tan aviat que el preu de viure és enyorar els que ja no. Ni hauria volgut saber mai que l’enyor pot ser tan absolut. Que potser et lleves i et dutxes i et vesteixes i surts al carrer com tothom, però no ets res més que algú que enyora. Que potser camines i parles i nedes i fins i tot de tant en tant somrius, però estàs fet d’un material estrany, perquè l’enyor ets tu.

La infantesa se’m va acabar per telèfon, quan els pares van rebre la trucada que em va partir pel mig. La Maribel no arribaria a veure’m molt i molt més gran ni arribaria a ser molt vella molt vella –ningú és moltvellmoltvell als vint-i-nou anys– i a mi em tocava seguir fent voltes a la rotllana, però a cada ronda hi hauria menys cadires i més nostàlgia. Aquell dimecres glaçat de juliol el futur em va ensenyar les banyes i vaig trobar a faltar tots els meus morts.


Eva Piquer

Comentaris

    MontserratEmeCe Maig 24, 2018 8:25 am
    qui no té enyor de tantes persones que ja no hi són... només hi són al nostre pensament..
    Anònim Maig 24, 2018 12:11 pm
    Si,, no tornals a veure quan tens tantes coses que contar, tantes coses que ensenyar i tanta nostàlgia de lo viscut. Semble que no pugui ser, però ja no i són.
    Imma Vila Maig 25, 2018 7:48 am
    "Si sabés que morint, podria abraçar-te de nou, moriria avui mateix... Si no, em quedare, encara, una estona més per Recordar-te..." La Mare
    Anònim Maig 25, 2018 9:07 am
    Ens acostumem a tot, de vegades toca fer-ho abans del previst... També n'aprenem abans quan això passa.
    Anònim Maig 25, 2018 8:25 pm
    Els enyores, i cada dia més i més. Els enyores tant, que et fa mal. Els enyores i els plores i quan els comptes i veus que són tants a qui enyores caus en que t has fet vella, molt vella i ells segueixen joves, massa joves.
    Imma Vila Maig 27, 2018 3:33 pm
    Hola Eva, m'agraden els teus escrits perque sempre m.arriven a l'Anima... A tu, i a totes les persones que hem perdut essers Estimats, us dedico aquest Poema escrit des de l'Enyor... "Tu ja no hi ets...pero la teva Força m'embolcalla dolçament...les teves Belles mans eixuguen les meves Llagrimes i endrecen els meus cabells, amb l'excusa d'acaronar-los... Tu ja no hi ets...i tanmateix, sempre m'acompanyes..." La Mare
    Anònim Maig 27, 2018 11:06 pm
    Què maca és la vida, quan la vius , quan la gaudeixes, quan hi pots pensar. Pensar en un futur proper ; pensar en un dia a dia, pensar en unes vacances junts. Pensar en una vellesa conjunta i en un lloc cocret. I de sobte ... , què bèstia és la vida, que t' ho esborra tot. Els somnis, els anhels,els pensaments que has anat engrandint dia a dia, fins que de sobte,..., tot s'acaba. Els somnis, es converteixen en patiment ; els anhels, en falses esperances ; i els pensaments, els pesaments estàn en la persona a qui estimes, i que desitges que no pateixi més . No vols que marxi, però en el fons li vols el millor per a ella. Vols que no pateixi . Això és el que em va passar a mi. M'estimava a desdir a la meva dona, a la meva parella, a la mare de la nostra filla. Ara, la continuo estimant , en el record, i l' estimaré sempre. Un petó
    Kairos Maig 29, 2018 8:21 pm
    Recomano un llibre: UN DOL OBSERVAT, tendresa i duresa pura parlant del dol. I del mateix llibre se’n va fer una pelicula: TIERRAS DE PENUMBRA, protagonitzada pel gran Anthony Hopkins.... una maravella.... Res més....
    Anònim Maig 30, 2018 12:54 pm
    Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. Espriu

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...