Foto: Vanessa Pike-Russell


Casa meva ja no té portes ni finestres però diumenge a la nit, per uns instants, l’habitació feia olor de gessamí, com aquell vespre en un carrer desconegut d’un poble on encara em costa tornar. Havíem sortit d’un restaurant i ella, la dona de somriure fàcil i ulls lluminosos que també tenia una mare amb Alzheimer i que un vespre em va dir “conta-li coses”, va aturar-se i va obrir els braços i va dir, “Ho sentiu?”, i de cop tot era gessamí, les llambordes i el mur de davant del restaurant i l’hora blava que se’ns desfeia entre els dits. Gessamí ella i la meva pell i el meu desig secret. Dormo aquests dies sense finestres ni portes i ja no se sent l’olor dolça i intensa de la flor blanca, però me la invento cada vespre i cada matí, no fos cas que m’oblidés dels ulls lluminosos i els somriures fàcils, dels balcons amb sol, del llindar d’una cuina des d’on mirava feinejar la mare i li contava coses.








*text publicat al blog La vida té vida pròpia

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix