Foto: Chiara Baldassarri
Al cel, a déu, a l’univers, a l’atzar, al misteri, a l’energia, als trígons astrals, a la conjunció de Saturn amb el teu ascendent, als àngels de la guarda, a la besàvia xamana que et vetlla els somnis, als raigs de llum o a la pluja de tardor. A qui sigui o al que sigui que et salva en el moment just, en el segon exacte en què et retruny a l’esquena la violència verbal de l’amenaça i et paralitza el pànic en un carrer fosc i mal il·luminat. Al cel, a déu, a l’univers, a qui sigui, al que sigui. La gratitud amoroseix la ràbia de ser presa fàcil en qualsevol carrer de la ciutat, en qualsevol ciutat del món.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.