Foto: Oscar Keys
Fa molt de temps, un suplement dominical em va alegrar la vida. Resultaria llarg i incòmode d’explicar. Però en general, no acostum a llegir revistes, ni tan sols revistes literàries. No tenc temps. I com que no freqüent la perruqueria, així tampoc no em puc permetre de fullejar-les. Però n’hi ha que venen amb els diaris. Moltes, diria jo. Algunes es podrien considerar revistes femenines, d’aquelles que inclouen entrevistes a personatges interessants –dones, principalment–, articles d’opinió i una bona quantitat de pàgines dedicades a atencions especials –per a dones, essencialment– de tot tipus. Cures del cos i cures de l’ànima (sexuals, específicament). Aquestes cures es van repetint. Per exemple, a principi de juny et comencen a preparar perquè la teva pell i els teus cabells afrontin amb desimboltura l’estiu, i un mes després –aproximadament– et diran què fer amb aquesta pell i aquests cabells tan castigats que tens a causa del estralls del sol, l’aigua de la mar i el clor de les piscines. L’estiu et maltracta de valent. Un altre capítol estel·lar són les dietes. Però, la veritat, per què comentar-les…
Del que jo volia parlar és d’una altra portada bastant freqüent, per a mal de moltes dones que tenim una vida –com denominar-la?– patètica. La que diu així: “Triomfadores als quaranta”. Destacades sobre un fons sobri, hi ha dues dones vestides elegantment, amb vestit jaqueta, sense estridències. Són guapes, però no com actrius de Hollywood ni com models. Són menys exòtiques. Van ben pentinades, maquillades discretament. I somriuen. Semblen intel·ligents. Són dones que competeixen amb homes: banqueres, empresàries, amb un bon grapat d’empleats al seu càrrec. Però no et pensis que només es dediquen a treballar vint hores diàries. No, per favor. Elles tenen temps per estar amb la família. El més important de les seves vides són els seus fills, que estudien en els millors col·legis d’Europa o dels Estats Units. Però estan tots molt compenetrats. Són unes marasses. Elles segueixen de prop les seves passes. Els encanta viatjar: perdre’s a un soc àrab, sortir amb el iot o donar-se un capritx algun cap de setmana a la neu. Dels seus viatges han duit aquests objectes meravellosos amb què decoren les seves cases de dues plantes. Els agrada cuidar-se; fan una dieta sana (res de greixos) i van al gimnàs els dilluns i els dijous. Els encanta cuinar els caps de setmana. Coses lleugeres, però que dins el plat fan una plantassa. I, a més, són enteses en vins i saben com han de combinar-los amb cada recepta. Llegeixen una estona cada vespre abans de dormir. El darrer de María Dueñas. Els agrada el cinema, l’òpera i l’art. Els relaxa cosir. Molt més que un bon massatge del físio. Són triomfadores.
Estupefacta davant d’aquests reportatges tan injustos, he pensat oferir-me per a un article diferent, nou: “La gran fracassada abans dels cinquanta”. Seré breu. Divorciada, sense un cèntim. No li interessa la moda i no suporta anar de compres ni a la perruqueria. No viatja (només en metro o en bus de línia), a menys que es puguin comptabilitzar com a viatges els quatre trajectes diaris de casa a l’escola i de l’escola a casa. Els iots, només els veu de lluny i si va a la platja. No fa cap dieta i els dolços són la seva passió. Una vegada es va apuntar a aguagym per intentar combatre les fortes migranyes que pateix, i l’única que cosa que en va treure va ser un peu d’atleta. No es pot permetre plantejar-se si li agrada o no li agrada cuinar (ho odia, de fet). Llegeix autors desconeguts.
Estic segura que moltes dones s’alegraran de saber que no estan soles.
28
0
