Foto: kanglapass


Escoltes com respira el fill que ha vingut de matinada a dormir al teu costat. Et bulls una estona llarga a la dutxa. La Laia t’envia la prova que les paraules abriguen. Prou que ho saps: només trobes refugi i fugida en els llibres. Escrius cartes als amics que segueixen injustament a la presó. El Marc canta en un dissetè pis, amb una guitarra pintada per l’Eva, i penses que és un moment bonic.

Et sents invencible d’una manera estranya: ja no et pot fer mal res, un cop t’ha passat això. Et sorprèn la lucidesa que neix del dolor més pur. Entens com mai de què va tot plegat. T’obligues a centrar-te en coses petites, ni projectes grossos ni bitllets d’anada al futur. Celebres que, per fi, t’ha marxat la migranya. T’adones que has desaprès la por. És gairebé tendra, aquesta solitud.

Despares la taula de l’esmorzar, canvies dues bombetes. T’emboliques amb la bufanda lila i surts de casa amb les claus del Charlie Brown a la mà: tu i el teu amic imaginari no heu deixat de caminar agafats. Baixes fins al mar. T’esforces per no trepitjar les xarxes de pescadors esteses per terra. Et mulles les vambes allà on trenca l’ona. Tires pedres contra l’aigua com aquell dijous amb la Marta, quan encara tenies més ràbia que pena. Del cel tan buit de núvols no plouran pas respostes. Tanques els ulls perquè el sol de desembre t’escalfi les parpelles. Passa algú a prop i li desitges bon dia.

Però no te’n surts. No pots –no puc– tornar a enamorar-te de la vida.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2017 | 14:50
    Anònim desembre 05, 2017 | 14:50
    Com sempre m hi identifico plenament amb aquest escrit Quan passes hem de fer cada dia despres d una perdua .Com costa trobar on agafarte per segui endavant Fantastic escrit
  2. Icona del comentari de: Dolors M a desembre 05, 2017 | 15:03
    Dolors M desembre 05, 2017 | 15:03
    Se el que sens. De sobte ho veus tot molt clar, de sobte no entens res. Sembla que visquis en un altra dimensió. Demana temps i aquest dolor s'esmorteirà. Vindrà el dia que riuràs sense adonar-te'n i et visitarà la serenor un altre vegada. Una abraçada
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2017 | 15:53
    Anònim desembre 05, 2017 | 15:53
    En aquests moments de pau, potser sense adonar-te'n, tornes a abraçar la vida. No serà mai més aquell amor boig. Ara serà diferent...serè, calmat, lúcid. Tens vida, molta vida, esperant les teves abraçades. La mort sempre hi és. Ens acarona la dèbil pell que envelleix dia a dia. I així, a alguns, ens brinda el privilegi de posar els peus de ple en el mar de la vida. Gaudeix-la. Gaudim-la. És allò que aquells que han mort voldrien. És allò que quan morim voldrem per aquells que segueixen vius.
  4. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2017 | 17:09
    Anònim desembre 05, 2017 | 17:09
    La Mar sempre et farà companyia. Escampar la mirada damunt la mar blava, olorar la saladina, submergir-te per sentir que formes part d'un tot, et carrega d'energia per superar totes les pors.
  5. Icona del comentari de: Jos Petit a desembre 05, 2017 | 18:17
    Jos Petit desembre 05, 2017 | 18:17
    Serà així. Ho sabem. Esperem el millor. No tenim cap més opció.
  6. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2017 | 21:27
    Anònim desembre 05, 2017 | 21:27
    Quantes vegades eren les úniques persones en el meu pensament... em pregunto per què costa tant viure sense ells. Per què se sent tant dolor i per què costa tant centrar-te amb tota la resta? Per què tot el que m'envolta no té gaire importància sinó hi són ells? Tants i tants per què que simplement vull arribar a sentir pau dins meu i no puc.
  7. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2017 | 22:08
    Anònim desembre 05, 2017 | 22:08
    Al final ens adonem que en aquesta vida naixem i morim sols i que som lliures de sentir, pensar i actuar com ens doni la punyetera gana. Dona’t permís per sentir el dolor, per pensar que potser res no val la pena de viure mai més i d’actuar com et doni la realissima gana, no has de donar comptes a ningú, només a tu mateixa. Però VIU ara el que sentis , el que pensis , el que tu vulguis, estarà bé .
  8. Icona del comentari de: MDolors GuàrdiaAnònim a desembre 05, 2017 | 22:36
    MDolors GuàrdiaAnònim desembre 05, 2017 | 22:36
    Tens la felicitat dintre teu, encara que temporalment adormida per vetllar una pena molt fonda. No voldràs, però no podràs impedir que es desperti cinc cops cada dia. Mil petons desvetllats!
  9. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2017 | 23:17
    Anònim desembre 05, 2017 | 23:17
    Totalment d'acord
  10. Icona del comentari de: Anònim, edu a desembre 06, 2017 | 14:17
    Anònim, edu desembre 06, 2017 | 14:17
    I penses, com pot ser que el món segueixi girant si ella/ell ja no hi és..
  11. Icona del comentari de: Anònim a desembre 06, 2017 | 21:56
    Anònim desembre 06, 2017 | 21:56
    Nomes es pot entendre, realment, quan et passa tot el que expliques. T'entenc tan..
  12. Icona del comentari de: Anònim a desembre 07, 2017 | 20:01
    Anònim desembre 07, 2017 | 20:01
    POTS
  13. Icona del comentari de: Anònim a desembre 07, 2017 | 23:24
    Anònim desembre 07, 2017 | 23:24
    Doncs em sento igual després dinfinites amenaces de mort només vull viure i prou ni cotxe gran etc només. Viure
  14. Icona del comentari de: Olga Garcia a desembre 08, 2017 | 14:31
    Olga Garcia desembre 08, 2017 | 14:31
    T'abraço. Et dono un escalf que no és el que tu voldries, però és l'únic que tinc. Caliu, calor, propera però respectant el teu espai, el teu dolor. T'abraço i és tan inútil la meva abraçada!

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix