Hauries hagut de

Prou saps que és massa fàcil concloure a posteriori que aquella tria va ser equivocada

Il·lustració: Eva Armisén


Hauries d’haver dit que no quan vas dir que sí. Hauries d’haver callat però vas voler tenir l’última paraula. No te n’hauries hagut de desprendre, d’aquell tresor per descobrir. Hauries d’haver estudiat una altra llicenciatura, hauries d’haver fet una altra feina, t’hauries hagut de quedar més temps al pis del carrer Seixanta, entre la Segona i la Tercera avingudes. 
 
Ja hi som. T’aboques a un diccionari de verbs conjugats farcit de condicionals perfets i de perífrasis d’obligació que no podràs obeir mai. El cervell et projecta la pel·lícula del que hauria pogut passar si haguessis fet tot de coses que en algun moment pretèrit vas descartar, o que ni tan sols vas arribar a imaginar. I et veus a tu mateixa vivint una vida de mentida. Fas bona cara: és una farsa sense lleganyes ni retrets ni habitacions desendreçades.
 
Té un punt de tortura, aquesta fugida enrere cap a una dimensió virtual. Però no te’n pots estar. Prou saps que és injust comparar una existència inexistent (i, doncs, impecable) amb una realitat descolorida i amb cicatrius. Prou saps que és massa fàcil concloure a posteriori que aquella tria va ser equivocada. Prou saps que hauries d’eradicar per sempre els hauries-hagut-de.
 
Hi ha decisions, per sort, que no et podries replantejar de cap manera, ni de broma. Decisions que et reconcilien amb la teva biografia estranya i, de rebot, amb l’origen de l’univers. Decisions que donen la raó a la veueta arrogant que et deixa anar veritats a cau d’orella. La que insisteix que, a la teva vida paral·lela, no se t’hi ha perdut res.

Eva Piquer

Comentaris

    Anònim Desembre 29, 2015 10:31 pm
    Felicitats. Consola saber que a tots ens ha passat.
    Anònim Desembre 30, 2015 1:49 am
    És tan inútil capbussar-se en oceans sense aigua com surfejar per vides paral.leles que mai no han existit. Tanmateix, som molts els qui de tant en tant obrim una porta virtual al " I si..."
    Anònim Gener 2, 2016 10:45 am
    Fa pocs dies vaig escoltar aquesta cita: Les oportunitats marquen la nostra vida, inclús les que deixem passar. Crec que la cita hi és oportuna aquí.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...