Il·lustració: Eva Armisén


Hauries d’haver dit que no quan vas dir que sí. Hauries d’haver callat però vas voler tenir l’última paraula. No te n’hauries hagut de desprendre, d’aquell tresor per descobrir. Hauries d’haver estudiat una altra llicenciatura, hauries d’haver fet una altra feina, t’hauries hagut de quedar més temps al pis del carrer Seixanta, entre la Segona i la Tercera avingudes.

Ja hi som. T’aboques a un diccionari de verbs conjugats farcit de condicionals perfets i de perífrasis d’obligació que no podràs obeir mai. El cervell et projecta la pel·lícula del que hauria pogut passar si haguessis fet tot de coses que en algun moment pretèrit vas descartar, o que ni tan sols vas arribar a imaginar. I et veus a tu mateixa vivint una vida de mentida. Fas bona cara: és una farsa sense lleganyes ni retrets ni habitacions desendreçades.

Té un punt de tortura, aquesta fugida enrere cap a una dimensió virtual. Però no te’n pots estar. Prou saps que és injust comparar una existència inexistent (i, doncs, impecable) amb una realitat descolorida i amb cicatrius. Prou saps que és massa fàcil concloure a posteriori que aquella tria va ser equivocada. Prou saps que hauries d’eradicar per sempre els hauries-hagut-de.

Hi ha decisions, per sort, que no et podries replantejar de cap manera, ni de broma. Decisions que et reconcilien amb la teva biografia estranya i, de rebot, amb l’origen de l’univers. Decisions que donen la raó a la veueta arrogant que et deixa anar veritats a cau d’orella. La que insisteix que, a la teva vida paral·lela, no se t’hi ha perdut res.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 29, 2015 | 22:31
    Anònim desembre 29, 2015 | 22:31
    Felicitats. Consola saber que a tots ens ha passat.
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 30, 2015 | 01:49
    Anònim desembre 30, 2015 | 01:49
    És tan inútil capbussar-se en oceans sense aigua com surfejar per vides paral.leles que mai no han existit. Tanmateix, som molts els qui de tant en tant obrim una porta virtual al " I si..."
  3. Icona del comentari de: Anònim a gener 02, 2016 | 10:45
    Anònim gener 02, 2016 | 10:45
    Fa pocs dies vaig escoltar aquesta cita: Les oportunitats marquen la nostra vida, inclús les que deixem passar. Crec que la cita hi és oportuna aquí.

Nou comentari

El piano

Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix