Foto: Eneas


A l’hora d’anar a dormir en punt estic ajupida al costat d’un llit petit –menys petit que els llits petits, és un llit petit dels grans– a punt de cantar una cançó. Si hem arribat fins aquí és que hem superat les rutines d’abans d’anar a dormir que són les que més costen, tot pesa més, tot triga més, tot sembla les dues o tres voltes de més per aparcar un diumenge a la tarda. S’ha acabat el dia, la mama està a punt de cantar la cançó dels crèdits.

Molts dies han començat a acabar amb el Bona nox! bist a rechta Ox de Mozart però ens hem enredat amb “En quin idioma és?”, algun “I ara, mama, això és llatí?”, “Què és llatí?”, “Això és alemany? El Vettel parla alemany” i m’he trobat explicant coses de la F1 i les llengües romàniques pel poder de les connexions mentals d’un nen de quasi-quatre anys. Altres dies tirem de clàssics, lallunalaprunes i solsolets, encadenats, sols o amb repeticions inventades perquè sé que l’estrofa d’Un pam, dos pams, tres pams etcètera li agrada i somriu i soc sa mare i se m’afluixa una mica tot quan somriu.

Hem pactat fins a quants elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña aquell vespre, trencant el pacte ara ell, ara jo, afegint-ne o restant-ne a voluntat, com una trapelleria, un secret entre nosaltres mentre els comptem amb els dits d’una mà. Per sort mai han calgut els dits de dues mans per comptar elefants, descomptar-se és fàcil i se’ns acaba la corda. De vegades arribem al llit enfadats i no hi ha cançó i de vegades no n’hi ha perquè de tan cansat com està no té ni esma d’enfadar-se perquè li dic que aquell dia de pet a dormir sense cançó.

Sembla que cantar-li és l’acte de clausura del dia, ajupida als peus del llit a punt d’enterrar un dimarts, un divendres o un dilluns sota una cançó. “A veure, què puc cantar avui?” Acosto el cap al seu per poder cantar molt fluix, amb la veu més dolça i d’anar a dormir que trobo. “La cançó de l’Spiderman, la dels dibuixos.” I li canto Spiderman, Spiderman, does whatever a spider can…”, no recordo com segueix la lletra, se’m barregen les versions en anglès i en francès –”L’Araignée, l’Araignée”–, continuo amb un universal nananà, el que compta és l’actitud i la melodia fins que al clímax, a punt de rematar el final em torna la lletra directament des d’algun link de youtube de fa poc i “You’ll find the Spiderman! Bona nit, bonic.” I somriu, i soc sa mare i se m’afluixa una mica tot quan somriu.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Rat Torras a maig 11, 2014 | 01:22
    Rat Torras maig 11, 2014 | 01:22
    Amb aquesta lletra: "Bona nox! Enceneu els focs. Buonanotte, estimada. Bon nuit! Fuit, fuit! Goog night, good night! Dormiu aviat! Gute Nacht, Gute Nacht! I fins demà! Gute Nacht! Bona nit, molt bona bona nit!
  2. Icona del comentari de: Anònim a maig 26, 2017 | 23:27
    Anònim maig 26, 2017 | 23:27
    I amb 12 i 10 anys, encara l'altre dia la petita em va dir "recordes quan ens cantaves?, Torna'm a cantar la de 'les germanes'! Quina??? Bona nit bons germans, Déu us doni un bon són... ;-)

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix