La impostora

I llavors et posaràs nerviosa, dubtaràs, t'enganxaràs a mitja frase, se't notarà insegura

Foto: Ismael Sanchez


Vols dir, que te’n sortiràs? Va, calla, si no en tens ni idea. Ai, tu creus? A la reunió, tu no diguis res, que se’t notarà que ets una ignorant. Però si quan dubtes tartamudeges i tot, quina vergonya. Això t’han ofert? Millor no ho acceptis. No siguis farsant. No-siguis-farsant. Però què acabes de dir? Aquesta sí que és bona! Com et vas poder pensar que et donarien el seu lloc? De cap de departament, ha! I com t’ho hauries fet? No estàs preparada. I amb quina autoritat parles per defensar això? Que ets experta en res? Ni boja, no vagis a la ràdio ni boja! I què diràs? Si no saps res del món. Si et faran una pregunta i no en tindràs ni punyetera idea. I llavors et posaràs nerviosa, dubtaràs, t’enganxaràs a mitja frase, se’t notarà insegura i em donaràs la raó: no hauries d’haver-hi anat.

Com? Que t’han donat un premi? A tu? Per què? Ah, mira que bé. Molt mediocres devien de ser els altres. En tot cas, és un premi menor. No pots ni somiar a rebre un dels premis bons. Vols dir, que l’acabaràs? Pensa que és molt difícil, s’ha de ser constant i tenir molta cultura per aconseguir-ho. No podràs. Però que no veus com parlen els altres? Amb tanta seguretat, saben absolutament de què estan parlant i poden defensar-ho. No tenen res de fràgils. Tu no ets com ells. No veus que no dubten gens? Ni d’ells mateixos ni del que saben; perquè en són experts, del que estan dient, del que passa al món, del que han escrit, de la política, del que fa la gent, del canvi climàtic, opinen amb propietat. Tu com ho has de fer això? Tu no ets cap autoritat. Tu no saps res. Tu no ets ningú. Tu dubtes de tot. Tu, què et saps tu.
 
No ho facis, no te’n sortiràs, no ho faràs bé i sobretot: no t’ho mereixes. Aquestes frases han sonat tantíssimes vegades dins del meu cap que no sé si les he sentides dir o me les he dites totes jo.

Comentaris

    Aina Cabau Gener 26, 2021 11:30 am
    Em sembla que, en aquest text, ens hi veiem reflectides moltes persones. Gràcies! No estem soles... :)
    Anònim Gener 26, 2021 4:33 pm
    Crec que sentir això, és molt i molt sa! Començar de baix.... es el camí, no n'hi ha d'atre!!! Malament va aquell que sap de tot i creu tenir la veritat absoluta. Fins al final de les nostres vides tindrem dubtes si em fet o dit bé o no, en un munt de coses. Ara mateix dubto si he fet bé l'escrit Maria, no tinguis cap dubte en seguir escrivint!!! Ho esperem en candeletes ....?
    Anònim Gener 26, 2021 6:58 pm
    Si, quantes coses deixem pel camí per mor dels emmetzinadors de l’esperit. Saben que ets poderosa i no volen perdre el seu poder sobre tu. Són psicòpates. Quan més lluny millor.
    Anònim Gener 27, 2021 6:43 am
    Ens les han dit tantes vegades que ens les hem cregut, per això la nostra consciencia tot sovint les repeteix. Ni cas! Sempre endavant!
    Omd Febrer 7, 2021 10:15 pm
    Davant d’aquests pensaments (q a mi també m’assalten sovint) recorro al remei dels anglesos (pràctics entre els pràctics): Fake it, fake it, till you make it.

Nou comentari