He nedat un quilòmetre llarg en aigua lliure de clor. He llegit una novel·la i mitja. He dut el fill petit a una casa de colònies i no ens hem perdut pel camí. He felicitat l’Àlex, que arriba als cinquanta dos mesos abans que jo. M’he fet sang al llavi amb les pinces de les celles. M’ha entrat crema de sol als ulls. He caminat la platja gran de punta a punta amb el mar als turmells. He esquivat una medusa que a la tornada seguia al mateix lloc. He menjat salmó, quinoa, formatge, nous, xocolata amb sal i prunes sense pinyol.
He carregat al cotxe dotze llibres. He rebut un gràcies de la Laia, sempre tan generosa. He conduït rere un atrapasomnis dibuixat en una rulot. He imaginat catàstrofes que no han passat. He començat a endreçar el racó de sota la finestra. He quedat amb la Marta després de tants anys. He berenat com quan era nena i el quart àpat no es qüestionava. M’he rentat les dents tres-centes vuitanta-set vegades.
L’Ignasi m’ha suggerit que escrigui sobre coses petites i potser li faré cas.
Eva Piquer