Foto: Bethan Phillips
No esperis que la gent et doni les gràcies. No et quedis en un lloc si tu n’ets la persona més interessant. No mengis cap producte amb una llista d’ingredients que ocupi més d’una tercera part de l’envàs. No donis per fet que l’home amb qui surts ha assumit que tu i ell sortiu junts.
No perdis l’oportunitat de mantenir la boca tancada. No recordis allò que et pots permetre oblidar. Si no ets ric ni vius de renda, no pleguis d’una feina amb salari fix per intentar viure d’escriure. No aspiris a ser insubstituïble a la feina: si no et poden substituir, tampoc et podran ascendir. No menystinguis la capacitat d’un fill adolescent per fer-te sortir de polleguera.
No parlis sobre tu: ja ho faran així que te’n vagis. Però no pensis que tot el món t’odia i et critica: (gairebé) ningú pensa en tu, perquè (gairebé) tothom està prou ocupat pensant en si mateix. No reforcis la teva part esquerra. O sigui, no surtis (gaire) de la teva zona de confort. No transmetis les calúmnies a un amic, per més que ho facis amb la intenció d’ajudar-lo. No ho vulguis saber tot dels altres.
No t’entestis a desitjar el que et falta i esforça’t a valorar el que tens. No siguis absolutament sincer, encara que t’hagin demanat una opinió sincera. No renunciïs a ser qui ets. No visquis com si el món s’hagués d’acabar avui però sàpigues que el món es pot acabar avui. No deixis d’escoltar les cançons que et donen ales.
I, sobretot, no et llancis de cap a una piscina buida: podries prendre mal.