La doble vida
El temerari art de la poda
Que difícil saber quines branques convé tallar i quines branques convé potenciar
La barca al mar i el cavall a la muntanya
La ciutat —afirmen uns— ofereix més estímuls, però —replico jo— també més caos, més despesa, més dispersió
Roba estesa i altres deliris centrifugats
Hi ha una velleta menuda que penja la roba com si estigués en un concurs: obsessivament
El santuari que no ens cal
A Barcelona, escric al menjador (no tinc habitació extra per fer de despatx)
El nas molt fi i el cap molt buit
Quan vius a ciutat, no sents la pudor que fa (o no la sents sempre, o no la sents tan forta)
Sexe a la intempèrie
A Barcelona a l’aire lliure no es pot cardar tranquil: sempre tanta gent, tants cotxes i motos i bicis i patinets
Tremoleu amb mi
Que un malparit se’t fiqui al portal de casa i et robi o et violi o et mati
Els descendents dels dinosaures
És estrany veure un ocell volant enrere, és com si la pel·lícula de la vida avancés a l’inrevés
¿Quina hora vols que sigui?
Els rellotges em semblen unes manilles que ens posem voluntàriament per engrillonar-nos al temps
Infinites maneres de morir
Estic esperant per creuar el carrer i em veig ensopegant en el precís moment que passa un autobús
El cotxe: el meu no-lloc preferit
No puc enviar-llegir-respondre missatges, no puc fer factures ni posar-estendre-plegar rentadores, tampoc desar els plats
Tinc un nòvio blau balena
De vegades jugo a posar colors a la gent que conec
L’agonia de la tardor
Alguns tindran pensaments suïcides, altres només seran posseïts per un lleu desànim
Tots som ionquis de les lletres
A la ciutat el cervell arriba a saturar-se de tant llegir sense voler
Exposició pública, vida privada i no m’apugis el lloguer
Sovint tinc la sensació que la gent es pensa que soc rica
Quedem fora de casa
L’urbanita segurament és més extrovertit i sociable, però es guardarà d’obrir casa seva a qualsevol
El país de la desmesura
Hi vaig veure el nostre futur, perquè ja fa temps que a Europa tenim símptomes greus de la mateixa malaltia
L’autòpsia del temps
La qüestió, però, és per què el ritme de la ciutat i el del camp han acabat sent tan diferents
Estiu: plagues i apocalipsis
De vegades n’hi ha tantes que sembla que estiguin organitzant una desfilada o una conxorxa
El canibalisme de la llum
La majoria dels criadors de gallines les sotmeten a moltes hores de llum artificial per tal de potenciar la productivitat