​Una mà amiga

No ho oblidaràs mai de la vida, que te la va salvar

Il·lustració: Eva Armisén


Sures sense flotador i nedes per lliure. Però un vintivuitdenovembre de fa quinze hiverns més una primavera –era dimarts– se’t van desmaiar els braços i els peus i els dits i el cor. Vas tenir sort: un tros ingenu de tu se’n va anar al fons del fons, però no et vas ofegar sencera.

Ell potser no sap que va evitar un naufragi. O no ho recorda. Devia arxivar la teva trucada i la vostra trobada en un disc extern del cervell, amb la informació que si s’esborra no passa res. Tu en tens còpia de seguretat al disc dur i en una llibreta de tapes verdes on vas prendre apunts en diferit dels seus consells.
 
Ell potser no ho sap o no ho recorda i més aviat l’espantaries, si avui que heu quedat per dinar li comentessis –entre els macarrons ecològics i l’hummus de mongetes i xirivia quilòmetre zero– que ets la que ets gràcies a aquell ara vinc, gràcies a aquell dóna’m la mà i et trec de l’aigua.
 
A ell potser se li ha esborrat del cap. Però tu no ho oblidaràs mai de la vida, que te la va salvar.


Eva Piquer
 

Comentaris

    RFC Maig 17, 2016 11:54 pm
    M'agraden els teus articles. Tan sols volia afegir que no sempre és una ma amiga, la que et salva, pot ser allò, qualsevol cosa, com la música. Y tampoc se n'adona ningú que estas enfonsan-te però poc a poc, nota a nota, vas enfilant-te pel pentagrama de la teva vida. Felicitats per la revista.
    Sali Maig 18, 2016 9:18 am
    Sempre n'hi ha una, subjecte o objecte. Cal només una miqueta d'energia als ulls o a la oïda i allà està. A vegades en forma de dubte convertit en pneumàtic per no sentir-te del tot víctima. Però l'àncora sempre hi és. Segur. Gràcies pels teus articles directes al cor o a l'ànima.
    Bernat Maig 18, 2016 11:05 am
    Prosa que s'acosta a la poesia. Eva, m'agrada el que escrius, i com ho escrius. Dius moltes coses amb poques i maques paraules.
    Eduard López Mercadé Maig 19, 2016 10:44 am
    Igual que el mapa de les interseccions diàries amb altres persones, de les quals som conscients, existeix el de les interseccions amb altres vides, de les quals no ens adonem o potser hi no parem esment. O encara més, aquest segon mapa, invisible als nostres ulls -no en els dels altres que s'han creuat amb nosaltres- és més gran encara, més extens, com la part submergida de l'iceberg. Sospito que escriure és una de les maneres més usuals de crear interseccions que influeixen en lectors, i que l'escriptor no coneix ni n'és prou conscient. Aquest mateix article teu, Eva, pot crear aquesta esfera d'influències, com la mà que s'estén cap al nedador exhaust, a punt de defallir.
    glòria olivella Maig 24, 2016 11:17 am
    Una mica tristoia encara la del mini vestit blau mediterrani i cabells xops. Recent salvada, però tranquil·la ja. Acaronada pel polze i a punt de deixar-se caure enrere per descansar finalment! sobre la chaise longue de quatre dits protectors. Us llegeixo i us miro. Us miro i us llegeixo. Quina comunió més fantàstica Eva-Eva.

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...