Foto: Neil Tackaberry


Hi ha un lloc al món en què res del que passa al món importa gaire. És un lloc on viure vol dir anar empenyent d’esma ara un dia ara un altre. Un lloc impermeable al soroll de fora, als crits del carrer, a les notícies del mòbil. A la vida que viu.

No et recomano que hi vagis, tampoc sabria com guiar-t’hi, els mapes se’l descuiden. T’hi trobes quan t’hi trobes, de sobte hi ets i au. És un lloc sense nom, una dimensió ignorada pels que no hi han hagut de circular, encara. Potser fan veure que no la veuen, no fos cas que hi anessin a petar per haver-la detectat. Podria produir-se aquell efecte estrany pel qual avui descobreixes un concepte nou i demà ja és com de la família, de tants cops com se t’ha plantat al davant.

Aquest lloc inhòspit que no es diu i no es veu, que passa desapercebut als ulls de la gent normal, de la gent que riu i plora i canta i dorm, és tan fosc i tan dens que no sembla pas, des de dins, que puguis arribar a trobar-ne la sortida.

Ens hi ha abocat l’amor, en aquest paratge ombrívol on no us recomanaria anar, tampoc sabria com guiar-vos-hi, els mapes se’l descuiden. Aquí és gran –immensa– la temptació de deixar d’estimar, ja us ho fareu, a mi no m’engalipeu més. Però també pressentim que sense amor ens hi quedarem fins al mai, en aquest lloc de merda on sempre –sempre– fa fred.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2017 | 22:04
    Anònim octubre 19, 2017 | 22:04
    Jo hi vaig serr, fa temps, durant 2 anys.
  2. Icona del comentari de: Maite Álvarez. G. a octubre 19, 2017 | 22:05
    Maite Álvarez. G. octubre 19, 2017 | 22:05
    Precioso! 2
  3. Icona del comentari de: Anònim a octubre 19, 2017 | 22:18
    Anònim octubre 19, 2017 | 22:18
    Jo hi he arribat en aquest indret.. des de finals de Febrer que rondo per aquest lloc...i no esperava arribar-hi, ni tan sols ho tenia pensat i de sobte aqui estic...i no se com sortir-ne..i el fred és molt fred i la resta del món incapaç de coompendre el què es viu aquí....ni tan sols per un instant. Tan certes les teves paraules
  4. Icona del comentari de: Uska a octubre 19, 2017 | 23:00
    Uska octubre 19, 2017 | 23:00
    Quin mal llegir aquest buit dens d'aquest lloc-no lloc. I amb quina precisió m'has fet recordar-lo! Una abraçada,
  5. Icona del comentari de: Maria Montserrat a octubre 19, 2017 | 23:15
    Maria Montserrat octubre 19, 2017 | 23:15
    Una abraçada de les q abriguen l ànimma.
  6. Icona del comentari de: Isabel E a octubre 20, 2017 | 01:42
    Isabel E octubre 20, 2017 | 01:42
    Si, jo hi soc des de el 29 de juliol, es molt dur, i si, fa fret, molta fret, ploro de dies i de nits, i se q hi ha gent q no m’entent, pero tan me fa, ja me ensortire, endevan tot@s
  7. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2017 | 02:18
    Anònim octubre 20, 2017 | 02:18
    que bonic.... Segur que sabràs reescriure una carretera en aquest mapa que t'ajudi, a tu i a molts d'altres, a trobar la sortida. El primer pas és acceptar que un s'ha perdut, per molt dolorós que sigui. Ànims i endavant!
  8. Icona del comentari de: mronchera a octubre 20, 2017 | 06:55
    mronchera octubre 20, 2017 | 06:55
    He estat i no et diria que no tornaré, un dia de cop tornes a veure aquell camí que pensaves que no tornaries a caminar, te'n sortiràs poc a poc, igual que hi has arribat, potser ens podem trobar anant o venint d'aquest lloc fred i inhòspit, si et veig t'oferiré la meva mà, no se si amb la meva mà en tindràs prou, pero tot ajuda, si tu em dones la teva l'agafaré, segur que podré donar algunes passes. Una abraçada
  9. Icona del comentari de: maria del mar a octubre 20, 2017 | 07:42
    maria del mar octubre 20, 2017 | 07:42
    També conec aquest lloc. Una terra de sorres que t'atrapen i no te'n pots sortir. Un mar de tempesta en el que amb prou feines mantens el nas fora de l'aigua. Un espai fosc i fred, on casi no es pot ni caminar. On vas tota l'estona a les palpentes i sovint no pots fer res més que buscar la sortida arrosegan-te, perque tens la intuició que si pares aquest lloc et cruspirà. Segueix endavant, ni que sigui arrosegant-te, aferrada a l'amor dels que tens al teu costat o aferrada a les lletres, perque la sortida hi és i val la pena lluitar contra la foscor perque tornarà a brillar el sol. Moltes gràcies Eva per compartir l'escrit!
  10. Icona del comentari de: GMB a octubre 20, 2017 | 08:14
    GMB octubre 20, 2017 | 08:14
    També he tastat aquest lloc...hi entres de sobte, i no l'acabes de deixar mai, perqué el temps nomes enterra el que el cor ha donat abans per mort. I aquells que hem perdut son i seràn sempre el cor. Però com diu el Pablo Neruda "Si nada nos salva de la muerte, al menos que el amor nos salve de la vida". Una abraçada!
  11. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2017 | 09:20
    Anònim octubre 20, 2017 | 09:20
    Gràcies per escriure i compartir-ho, potser tu no imagines com ajuden els teus sentiments fets línies a tants d naltros!! Malgrat tot, amunt, sempre amunt!!
  12. Icona del comentari de: sonia a octubre 20, 2017 | 09:41
    sonia octubre 20, 2017 | 09:41
    jo tb hi vaig ser. tens l'anima trncada, buida, i molt, molt de temps després,et preguntes com vas poder sortir: et van salvar els q t'estimen
  13. Icona del comentari de: Pere E a octubre 20, 2017 | 10:03
    Pere E octubre 20, 2017 | 10:03
    Ja hi he estat. Vaig fer jo mateix un mapa resseguint les petjades del dia a día con a pistes per on ja hi havia passat. I si , vaig trobar-ne la sortida.
  14. Icona del comentari de: Un desconegut a octubre 20, 2017 | 10:08
    Un desconegut octubre 20, 2017 | 10:08
    D'aquest lloc se'n surt amb l'estima i amor dels altres. Jo, un desconegut, també t'estima. Jo, un desconegut, et vull fora d'aquest lloc fred i oblidat.
  15. Icona del comentari de: AnònMargalidaim a octubre 20, 2017 | 10:47
    AnònMargalidaim octubre 20, 2017 | 10:47
    Fa mes de 40 anys i encara de tan en tan veig el buit . Un abras desde l'anima
  16. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2017 | 11:23
    Anònim octubre 20, 2017 | 11:23
    Eva ets maravellosa escribin.m'agradaria conexe't i donar.tge una abraçada forta pero sense atosigarte.Mira el que t'ha deixat. Molts no em conegut mai aquesta estimacio i ens agradaria molt haber.le tingut.Una abraçada
  17. Icona del comentari de: MartaC a octubre 20, 2017 | 14:15
    MartaC octubre 20, 2017 | 14:15
    Gràcies pet posar paraules a les emocions.
  18. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2017 | 16:41
    Anònim octubre 20, 2017 | 16:41
    Crec que no podràs mai deixar d estimar
  19. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2017 | 18:41
    Anònim octubre 20, 2017 | 18:41
    Que bonic i que triste també. Ànims.
  20. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2017 | 19:13
    Anònim octubre 20, 2017 | 19:13
    No he conegut aquest gris lloc però si he estat al veìnat. Un lloc profundament oscur i tenebros, alla on arriba la llum pero...es igual, tot es emboirat i amb un silenci ple ple de remors de gran profunditat. Tant dona sentir. Es un mòn paral.lel. Em vaig sortir...jo no podia, no trobava la petita porta que hi ha. Eva...hi es. Pero jo no podia ni cercar. Em varen guiar. Vaig sortir i el que vaig trobar es un lloc ple de llum, mil colors. Un lloc on he construit la meva felicitat. Però, cada dia, cada dia recordo el lloc on vaig estar tant de temps, ho recordo...no hi vull tornar. No et cansis, cerca . El temps corr al teu favor.
  21. Icona del comentari de: A.Font a octubre 20, 2017 | 22:19
    A.Font octubre 20, 2017 | 22:19
    Eva..aquest lloc que no volem coneixa i que alguna vegada hi hem passat aprop...tu si has conegut al igual que altres persones...en una edat que no tocava i costa molt fer l'esbrandida i sortir-ne....dia a dia i amb tot el carinyo del record...les boires i el mal temps s'esperxirà i donarà pas a un sol brillant per tu....tingues confiança...una abraçada maca.??
  22. Icona del comentari de: Anònim a octubre 20, 2017 | 23:50
    Anònim octubre 20, 2017 | 23:50
    Jo hi he estat unes quantes vegades, però al final sempre me n'he sortit, més tard o més d'hora. La primera vegada és la que costa més de sortir-ne.
  23. Icona del comentari de: Magalí a octubre 21, 2017 | 00:35
    Magalí octubre 21, 2017 | 00:35
    Jo hi he estat en aquest lloc ! Vaig trobar-hi fred i foscor. Tot d'una m'hi vaig sentir còmode, va ser molt de temps el meu refugi. Però sempre hi ha un camí, una drecera i una mà oberta a l altra costat per poder-la agafar ben fort quan t'emplenes de força i llum. De tot se'n surt, de veritat, encara que sigui amb ferides que mai es curen. Només queda l'esperança de viure !
  24. Icona del comentari de: Anònim a octubre 21, 2017 | 01:45
    Anònim octubre 21, 2017 | 01:45
    L'amor no té límits, n'hi ha tant com en podem donar! Sempre estimarem als q hi són i als q ja no els portarem sempre amb nosaltres; però hem d'aprendre a viure amb el q ens toca a cada moment i reaprendre'n! tal com ho vam fer quan apreníem a anar en bicicleta, mirar en davant i no parar de pedalar! Ànims!!!
  25. Icona del comentari de: Caiguda lliure a octubre 21, 2017 | 12:59
    Caiguda lliure octubre 21, 2017 | 12:59
    Un forat, un pou , caiguda lliure. Jo per moments i surto o no m'enrecordo d'on sóc, Però d'altres instants que tornen a ser massa habituals, torno a tenir l'angoixa de caiguda lliure, de parets humides, d'esgarrapar la paret per aturar-me, però no puc, i caic... ... I la vida és rutina i empenys fort sense pensar, i el futur és més enllà d'incert , desolador. No m'ensurto i sento q el nus se'm fa gros dins l'ànima. He fuguit de les amistats per ser incapaç de donar només q tristesa. No m'ensurto maleït pou, fred permanent al cos, al cor.
  26. Icona del comentari de: Anònim a octubre 21, 2017 | 16:44
    Anònim octubre 21, 2017 | 16:44
    Conec aquest lloc des de fa set mesos. És angoixant, fosc i molt fred.....un lloc on les llàgrimes no paren de vessar, com mai havia imaginat. Sento que molta gent no m'entén.....No sé el temps que trigaré a trobar la sortida, però tampoc em preocupa. És com si moltes de les coses que abans eren prioritaries, ara ja no ho són en absolut. No deixis mai d'escriure Eva. T'ESTIMO!
  27. Icona del comentari de: Anònim a octubre 21, 2017 | 16:46
    Anònim octubre 21, 2017 | 16:46
    Jo també hi sóc en aquest lloc fosc i fred....i perduda, molt perduda. Amb una tristesa infinita que no tothom pot entendre. Intento buscar la sortida, però de moment tot és fosc i fred! Una forta abraçada Eva, no deixis mai d'escriure. T'estimo!
  28. Icona del comentari de: Anònim a octubre 21, 2017 | 17:19
    Anònim octubre 21, 2017 | 17:19
    Aquest món es descriu a La Carretera de Cormac McCarthy.....
  29. Icona del comentari de: CarmeB a octubre 21, 2017 | 21:51
    CarmeB octubre 21, 2017 | 21:51
    Gràcies Eva. Ets molt forta. Ens ajudes molt. Una a braçada. Hi ha molta gent q t estima
  30. Icona del comentari de: Anònim a octubre 24, 2017 | 09:53
    Anònim octubre 24, 2017 | 09:53
    Gràcies Eva, per compartir els teus sentiments, difícils, però els que estem en una situació semblant a la teva ens sentim una mica més acompanyats, en llegir-te, m'agradaria que tu en saber que et llegim també notessis la nostra companyia. Jo fa un any que soc en aquest lloc, però se de cert que me'n sortiré, si mes no pels que m'envolten.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix