La mare surt de l’armari

Foto: Hernán Piñera

Nou de cada deu enquestats dirien que tenir fills compensa. El desè se’n penedeix, o ho fa veure. És el cas de la psicoanalista francesa Corinne Maier, autora de l’assaig No kid, que ofereix “quaranta bones raons per no tenir fills”, ignorant les vuitanta millors raons per tenir-ne.

“Si no tingués fills, ara mateix estaria fent la volta al món amb tots els diners que he guanyat amb els meus llibres –especula Maier–. I en lloc d’això, estic en arrest domiciliari a casa meva, obligada a servir dinars, a llevar-me a les set del matí cada dia de la setmana, a preguntar lliçons estupidíssimes i a posar rentadores.”

Corinne Maier entra a sac: “Ja n’hi ha prou de discursos insostenibles sobre la felicitat de l’ofici de ser pare. Davant tant entusiasme i bons sentiments obligatoris, és urgent i necessari dir «ecs» a nurseryland. I sé de què parlo, perquè tinc fills. Hi ha coses de les quals només pot parlar una mare de família, a condició de tenir el valor de sortir de l’armari.”

El fill, diu Maier, no és ni un dret ni una necessitat. És tan sols una possibilitat. Una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida, rebaixant fins a extrems ridículs els somnis i aspiracions de joventut. Simone de Beauvoir pensava que no es podia ser intel·lectual i bona mare a la vegada, i probablement tenia raó.

Els arguments de la psicoanalista són incontestables. En efecte, el part és una tortura. Sí: ocupar-se dels fills és una feinada. Sí: quan tens fills, els amics desapareixen. Sí: els fills maten el desig sexual i les relacions de parella. Sí: els fills costen una fortuna. Sí: la professió de pares té servituds com haver d’anar a Eurodisney i al McDonald’s. Sí: els fills barren el triomf professional de les dones tant com acceleren les carreres dels homes (l’estadística revela que tan bon punt els homes són pares, l’activitat laboral de molts d’ells augmenta i s’impliquen més en la feina… per arribar a casa quan els angelets ja dormen).

“Els vostres fills seran baby-loosers, destinats a l’atur o a feines precàries, tindran una vida encara menys divertida que la vostra”, adverteix Maier. I un mal dia, afegeixo jo, prendran una decisió sense cap ni peus: us faran avis.