Me’n vaig a peu

El metro és l’opció ràpida, però sota terra no hi entra la llum del cel ni hi toca l'aire

Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén


Vivies a Nou Barris quan encara no hi arribava la línia groga. Anaves i tornaves de l’escola amb la furgoneta del senyor Requena, però ja llavors envejaves els nens que marxaven patim patam patum cap a casa seva.
 
Als deu anys vas canviar de pis. Cada matí pujaves a la plaça Maragall per agafar el 45 o el 19. A la tarda et costava esperar l’autobús –no tens paciència per esperar autobusos ni ascensors– i desfeies el camí a peu.
 
Als catorze anys vas canviar d’escola i et vas convertir oficialment en el mitjà de transport de tu mateixa. L’institut quedava a mitja hora de casa: ho comprovaves quatre cops al dia. Com que ja duies embranzida, en aquella època et vas rebel·lar contra els vehicles en bloc. I per sempre.
 
Un taxi no te’l permets excepte en casos d’urgència extrema. Si mai t’atures en una parada de bus, o arriba a l’acte o ja ha perdut l’oportunitat que l’agafis. El teu domini incert de les dues rodes t’impedeix plantejar-te el bicing. El Clio el tens per sortir de la ciutat i prou. El metro és l’opció ràpida, però sota terra no hi entra la llum del cel ni hi toca l’aire.
 
Trepitjar els carrers crea addicció. Quan et porten els teus passos, els trajectes són una sort i no un peatge. Avances a bon ritme –però massa encorbada, et diu ta mare– i penses i respires i caces idees al vol i depens només de tu, de la força de les cames.

 
La llibertat és gastar soles de sabata amb el món als peus.
 
Eva Piquer

Comentaris

    glòria olivella Agost 24, 2016 12:04 pm
    Eva P., que moderna t'ha dibuixat l'Eva A.: minivestit de tirans i botes cromàticament conjuntades. Res de sandàlies avui. I la floreta al cap i les polseres també vermellegen. Guapa! També a mi m'agrada trepitjar l'asfalt. I mirar. Un circuit descobert a ciutat aquest hivern i que recomano: de l'arc de triomf fins al carrer Montcada passant per les entranyes més escanyades del barri.
    Xitus Agost 24, 2016 1:44 pm
    Preciós. Caminar és un plaer.
    Montse Canes Agost 24, 2016 6:44 pm
    Susbscric cent per cent a excepció del Clio. Creixent a Nou Barris vaig tastar això de gastar sola de sabata i fins ara. Ni el carnet de cotxe m'ha seduït com em sedueix sentir-ho tot des del passeig incert.
    Annnna Agost 25, 2016 12:47 pm
    "La llibertat és gastar soles de sabata amb el món als peus."
    Camus Setembre 1, 2016 4:38 pm
    Sempre que es pugui, a peu. Per ciutat, és un veritable plaer. De l'Eixample al Gòtic, del Gòtic a Poble Sec.... tú tries la ruta... Recordo una passejada del Poble Espanyol al Passeig de Gràcia, arribant per la Gran Via una nit d'estiu en què corria la fresca... inoblidable.
    Claudina Setembre 5, 2016 10:47 am
    Caminar són ales que et porten nord enllà

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...