Il·lustració: Eva Armisén


Vivies a Nou Barris quan encara no hi arribava la línia groga. Anaves i tornaves de l’escola amb la furgoneta del senyor Requena, però ja llavors envejaves els nens que marxaven patim patam patum cap a casa seva.

Als deu anys vas canviar de pis. Cada matí pujaves a la plaça Maragall per agafar el 45 o el 19. A la tarda et costava esperar l’autobús –no tens paciència per esperar autobusos ni ascensors– i desfeies el camí a peu.

Als catorze anys vas canviar d’escola i et vas convertir oficialment en el mitjà de transport de tu mateixa. L’institut quedava a mitja hora de casa: ho comprovaves quatre cops al dia. Com que ja duies embranzida, en aquella època et vas rebel·lar contra els vehicles en bloc. I per sempre.

Un taxi no te’l permets excepte en casos d’urgència extrema. Si mai t’atures en una parada de bus, o arriba a l’acte o ja ha perdut l’oportunitat que l’agafis. El teu domini incert de les dues rodes t’impedeix plantejar-te el bicing. El Clio el tens per sortir de la ciutat i prou. El metro és l’opció ràpida, però sota terra no hi entra la llum del cel ni hi toca l’aire.

Trepitjar els carrers crea addicció. Quan et porten els teus passos, els trajectes són una sort i no un peatge. Avances a bon ritme –però massa encorbada, et diu ta mare– i penses i respires i caces idees al vol i depens només de tu, de la força de les cames.

La llibertat és gastar soles de sabata amb el món als peus.
Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: glòria olivella a agost 24, 2016 | 12:04
    glòria olivella agost 24, 2016 | 12:04
    Eva P., que moderna t'ha dibuixat l'Eva A.: minivestit de tirans i botes cromàticament conjuntades. Res de sandàlies avui. I la floreta al cap i les polseres també vermellegen. Guapa! També a mi m'agrada trepitjar l'asfalt. I mirar. Un circuit descobert a ciutat aquest hivern i que recomano: de l'arc de triomf fins al carrer Montcada passant per les entranyes més escanyades del barri.
  2. Icona del comentari de: Xitus a agost 24, 2016 | 13:44
    Xitus agost 24, 2016 | 13:44
    Preciós. Caminar és un plaer.
  3. Icona del comentari de: Montse Canes a agost 24, 2016 | 18:44
    Montse Canes agost 24, 2016 | 18:44
    Susbscric cent per cent a excepció del Clio. Creixent a Nou Barris vaig tastar això de gastar sola de sabata i fins ara. Ni el carnet de cotxe m'ha seduït com em sedueix sentir-ho tot des del passeig incert.
  4. Icona del comentari de: Annnna a agost 25, 2016 | 12:47
    Annnna agost 25, 2016 | 12:47
    "La llibertat és gastar soles de sabata amb el món als peus."
  5. Icona del comentari de: Camus a setembre 01, 2016 | 16:38
    Camus setembre 01, 2016 | 16:38
    Sempre que es pugui, a peu. Per ciutat, és un veritable plaer. De l'Eixample al Gòtic, del Gòtic a Poble Sec.... tú tries la ruta... Recordo una passejada del Poble Espanyol al Passeig de Gràcia, arribant per la Gran Via una nit d'estiu en què corria la fresca... inoblidable.
  6. Icona del comentari de: Claudina a setembre 05, 2016 | 10:47
    Claudina setembre 05, 2016 | 10:47
    Caminar són ales que et porten nord enllà

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix