Foto: Olaf Smid / Unsplash

Un altre desembre i una altra vegada el nas fred, les mans gelades. Les presses per acabar de quadrar l’any, però aquest any menys presses. Menys coses per tancar. Menys vida. És desembre d’un any que s’ha quedat a mitges; vam sortir-ne corrents sense apagar els llums, sense recollir: el fluorescent fent llampurnetes, el llum obert de la tauleta, els llibres sobre el sofà. I l’últim que recordo abans de marxar per cames d’aquest 2020 és la Filharmònica de Berlín i la Tercera de Mahler i sé que llavors vaig pensar que no cabia més preciositat entre les costelles nostres.

Un altre desembre que donarà pas a un altre any, que donarà pas a certa esperança. Que ens aproparà una mica a totes les coses que ens alegraven la vida i ara estan prohibides, o això vull pensar. I potser peco d’ingènua i Wagner tenia raó i no hi ha retorn; només una línia melòdica sense fi, sense tornada, i un leitmotiv.

Com hem de conjugar un futur amb els verbs en passat, desafiant les lleis de la física? No, sortirem d’aquest any que serà més llarg, que durarà tant com el que hagi de durar la pandèmia, i el que ens alegrarà la vida potser no serà el mateix que ho feia abans.

Avui és un altre desembre, menys desembre, menys Nadal. Serem enmig d’un parèntesi, d’una vida en suspensió, fins que torni a sonar una melodia afable, fins que es despertin els narcisos i arribin els mosquiters a les rouredes.

Potser sí que la vida no és més que una evolució constant de la melodia, a vegades estrident, a vegades lletja com un dos mil vint. Potser no hi haurà retorn, però sí que vindran altres desembres. Només voldria que mentre durés la infinitud, la melodia fos bonica com una simfonia de Mahler i el leitmotiv, important, com un amor o l’alegria.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 01, 2020 | 21:23
    Anònim desembre 01, 2020 | 21:23
    Això és la vida, una evolució constant d'una melodia. Sovint un vals o un tango. 2020 un any per oblidar. Sempre hi haurà un abans i un després. Almenys en la meva vida i la meva ciutat.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix