Foto: Thomas Hawk

Vaig dir que sí. Vaig dir que sí i hauria d’haver dit que no i va ser la pitjor decisió de la meva vida. Quan ja era massa tard em van passar pel cap mil vídeos en què deia que no, gràcies però no m’hi veig, això és a anys llum de la meva zona de confort. Deia que no i les coses anaven d’una altra manera, o sigui, millor. Però el cas és que havia dit que sí i que no s’ha inventat encara la màquina per tornar enrere.

Després van venir altres patacades de les que et fan relativitzar l’univers sencer, començant per les primeres farinetes. De sobte aquell sí equivocat em va semblar gairebé una anècdota, un detall prescindible en un resum biogràfic, un gra de sorra que no mereix ni aquestes ratlles. Vistes de lluny, les tragèdies esdevenen comèdies. El temps i la seva mania de posar-ho tot a lloc.

Però mentrestant, en una dimensió paral·lela, els vídeos del cap van a la seva. Al marge de rellotges i calendaris i hòsties vitals. S’engeguen sols i no hi ha qui els aturi. Em mostren amb alta definició el que podria haver passat, el que hauria d’haver dit, el que hauria d’haver fet. I el que passarà i el que diré i el que faré. Passats hipotètics contra futurs suposats al cinema del cervell, en sessió contínua.

Patidora com sóc, els meus vídeos vaticinadors estan plens de desgràcies. I sí, de calamitats en vindran, però tindran uns colors diferents i fins i tot uns altres protagonistes. Em direu que els esforços esmerçats a projectar escenes fictícies els podria utilitzar per prémer el botó de pausa i viure el present i bla bla bla, la teoria és prou fàcil, però que algú m’expliqui sisplau com es fa.

Tinc una amiga afectada d’una malaltia de pronòstic incert. El diagnòstic li va arribar als 28 anys i no em vull ni imaginar la quantitat de vídeos mentals que se li van disparar de cop. Han passat tres anys llargs i la meva amiga ha après a no patir pel que no sap si passarà. Diu que és com alegrar-te perquè t’ha tocat la loteria abans que es faci el sorteig, però al revés.

La Maria té raó, és clar. Però em pregunto on coi s’esborren o es desactiven o s’impedeix que es rodin els vídeos del futur de mentida. Perquè jo no he comprat mai loteria, però la pel·lícula en què inverteixo els diners que no em tocaran ni de broma l’he vista tantes vegades que me la sé de memòria.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Nemo a desembre 11, 2016 | 23:28
    Nemo desembre 11, 2016 | 23:28
    M'agrada gaudir les pel.licules. Potser la realitat no surt segons el guió que m'havia treballat (les expectatives rarament es compleixen) i em veig immers en un drama insuportable, però és aquest drama qui em revelarà quina part del camí anhela completar la meva ànima. A més, de tant en tant, la creativitat esbojarrada té la capacitat d'aconseguir imaginar la més bella de les històries, encara que després no es faci realitat. Aquest drama recurrent te cert punt de dolçor, de màgia, de tendresa. Em permeto fer un suggeriment per la nostra banda sonora particular que he descobert no fa gaire. L'obra d'aquest senyor em té definitivament meravellat: https://www.youtube.com/watch?v=KwwwWz6Ef3I
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 12, 2016 | 01:57
    Anònim desembre 12, 2016 | 01:57
    Gràcies Eva. Has descrit molt bé, com sempre, què fem els 'peliculerus'. Tan de bo sabessim donar-li al pause. Ànims !
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 12, 2016 | 22:16
    Anònim desembre 12, 2016 | 22:16
    Des que segueixo els llibres i les meditacions del Joe Dispenza he apres a canviar les tragedies falses i peocupacions per ocupacions ivivint el present i creant el futur que jo vull.. creant pel.licules esperanzadores.. El recomano i molt ! Et pot canviar la vida! Com diu el Dispenza: "tu ets el teu placebo"..
  4. Icona del comentari de: l0 a desembre 13, 2016 | 00:33
    l0 desembre 13, 2016 | 00:33
    Els vídeos del futur de mentida s'esborren escrivint. Salut
  5. Icona del comentari de: Anònim a desembre 13, 2016 | 07:03
    Anònim desembre 13, 2016 | 07:03
    Què ben explicat!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix