Foto: Amanda Tipton

Agafo el llapis a la meva manera (els meus dits van repetir no i no a la goma correctora verda). Sóc pèl-roja. Tinc cinc germans. Escolto músics que van néixer fa noranta anys. Quan plou salvo cargols de les voreres, no sabeu el greu que em sap aixafar-ne un. Si hi ha un vidre, el recullo. I si no ho faig, a mig carrer giro.

No sortiria mai de la vida de casa amb ulleres (només si tingués conjuntivitis). M’obsessiono amb cançons i les escolto fins a saber el minut exacte en què la noia mira el noi. La Marta se’n riu de mi perquè sopo dreta. Tinc l’habitació ordenada un matí i mitja tarda cada dues setmanes. M’enamoro de persones per detalls petitíssims. Algunes nits he estimat tant que he confós què volia dir estimar. M’embalo quan algú m’agrada i perdo el nord, i faig bestieses i de debò, oblida-ho, que aquella no era jo.

La vida em dona regals: en un moment precís penso en tu i al cap de res em truques o m’escrius i sembla impossible que passin aquestes coses. I dic que hi ha quatre persones amb qui estic connectada. Sona estrany, però en tinc proves: casualitats que en el fons són complicitats.

Agafo bitllets i m’enlairo sola i me’n vaig a països i amb dos daus jugo a tornar a començar. Faig que casa meva sigui el lloc on ens trobem. Dic que aniré a dormir a les onze i em llevaré a les set, però és la una i el despertador demà sonarà cinc vegades cada cinc minuts. Sota l’aigua soc lliure. A fora, quan dic el que penso, també.

M’agrada la gent que riu de veritat, sense fer comèdia. Que li brillen els ulls quan s’il·lusiona, que fa el que diu, que és tal com és. Els que en comptes de jutjar a l’engròs, saben veure el matís. Els que, agafin com agafin el llapis, escriuen i llegeixen la vida a la seva manera. I en algun tros de pàgina, em deixen dir-hi la meva.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 20, 2017 | 23:31
    Anònim març 20, 2017 | 23:31
    Preciós! Jo canto i escolto música de músics que van néixer fa més de 200 anys, també "m'agrada la gent que riu de veritat, sense fer comèdia, que li brillen els ulls quan s'il·lusiona, que fa el que diu, que és tal com és." I sobretot, també sóc lliure sota l'aigua :)
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 21, 2017 | 07:04
    Anònim març 21, 2017 | 07:04
    Una autobiografia tendra i dolça.
  3. Icona del comentari de: Anònim a març 22, 2017 | 06:56
    Anònim març 22, 2017 | 06:56
    llegint un i altre cop.... Moltes gràcies!
  4. Icona del comentari de: Anònim a març 22, 2017 | 22:25
    Anònim març 22, 2017 | 22:25
    Bonica descripció de tu tant teva! Sempre és un plaer llegir-te!
  5. Icona del comentari de: Anònim a octubre 16, 2017 | 19:26
    Anònim octubre 16, 2017 | 19:26
    Ja l‘havia llegit abans Gemma, i avui he volgut tornar a buscar—lo per tornar—lo a llegir. Absolutament magnífic

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix