El mirall i tu

La que de tant en tant s'estima una mica i deixa d'acotar el cap

Eva Armisén
Eva Armisén

T’hi mires i t’hi veus. Les veus.

 
La que, de petita, se sentia i se sabia desencaixada. La que es tancava al lavabo de l’escola a fer passar els minuts perquè l’hora del pati se li feia molt llarga. La que no s’agradava amb els cabells llargs, no s’agradava amb els cabells curts: no s’agradava. La que es va començar a agradar per la força del costum. La que va descobrir que els llibres la feien volar. La col·leccionista de tu rais: tu rai, que sempre caus dreta; tu rai, que te’n sortiràs. La que duia lentilles d’un sol ús. La que comprova que les ulleres graduades li tapin les ulleres de sota les parpelles. La que plora per qualsevol fotesa. La que, de tan espantada, no pot ni plorar. La que té por de no estar a l’altura. La que de tant en tant s’estima una mica i deixa d’acotar el cap. La que regala lleialtats abans d’hora i després se la fot. La que va per lliure.

La que guarda secrets en calaixos de la memòria. La que no sap dissimular. La que té una fòbia social diagnosticada i domesticada. La que cova menys remordiments dels que caldria per haver fet coses que no explicarà ni morta. La que no sap ni vol dir mentides, que ja té el nas prou llarg. La que prefereix enviar cinc-cents catorze mails que fer una trucada. La que prova de somriure sense obrir la boca per amagar unes dents de color tetraciclina. La que riu d’acudits fets a mida, oblidant la grogor dental. La que sembla distant però en petit comitè no calla. La que quan viatja acaba tornant al mateix lloc. La que pagaria per trobar les paraules justes. La que escriu per pensar. La que voldria poder dir que diguin el que vulguin, i a mi què. La que ha après a distingir la gent que val la pena.
 
La que es mira al mirall i s’hi reconeix.


Eva Piquer

Comentaris

    Montse sitjas Gener 13, 2016 12:46 am
    Impressionant... M'ha encantat,m'identifico en tantes...quan em miro al mirall!
    Àngels Garcia iFerrer Gener 13, 2016 12:13 pm
    Fantàstic! Començo a llegir i penso, soc jo, parla de mi...però segueixo i veig que no. Però un mica més enllà hi torna, sí sí...soc jo! I és que som tant! No sempre, no tot, i què?
    Anoiram78 Gener 13, 2016 4:54 pm
    Molt però molt bonic, m'agradat molt i molt, m'ha recordat a mi i no m'he sentit tan sola, gràcies!!!
    Glòria Olivella Gener 30, 2016 12:20 pm
    La que escriu per pensar. En té moltes ganes. Aviat.
    Anònim Novembre 5, 2016 3:59 pm
    Llegir-te és sempre un pler, per la veritat que respiren els teus mots. Independentment de si em sento (sovint) o no identificada amb el que hi dius... El que més em commou és, precisament, aquesta lleialtat a tu mateixa, aquest aprendre's i dir-se en el textos que escrius. Sobretot, les Eva-sions ;) Un cop més, gràcies, Eva
    Jaci Novembre 5, 2016 4:07 pm
    No voldria trencar l'encanteri d'un bell escrit, però en masculí sona també i tan bé. Total, homes? dones?...persones. Som tants els que tenim aquella mica d'introversió a dins. S i R.
    Anònim Novembre 5, 2016 4:35 pm
    M'gradat perquè amb sento reflectida. ...gràcies! !
    llimoner16 Novembre 5, 2016 7:58 pm
    Preciós.gràcies
    Anònim Novembre 6, 2016 7:47 am
    Ostres...has fet que em senti totalment identificada! Bon dia!!
    Anònim Novembre 6, 2016 11:09 am
    Enhorabona.Molt coratge per seguir veiente al mirall i que et continuï agradarant tant tot el que has sigut, el que ets i tot el que reflectiràs l'endemà. No hi ha res més bell que reflectir un somriure i compartir-lo amb nosaltres.
    Anònim Novembre 7, 2016 8:15 am
    Un escrit precios..
    Anònim Agost 28, 2018 6:04 pm
    La primera vegada q et llegeixo i m’ha encantat. En algunes coses penso ostres! A mi tb em passa! En altres no... però de totes maneres gràcies pq, com més amunt diuen, no em sento tan sola!

Nou comentari