Foto: neptunauta

Si se’t mor un fill, se’t mor un fill, i és igual que sigui petit o gran, perquè un fill és un fill, una mare és una mare i la mort és la mort. Tant se li’n fot a la mort l’ordre familiar de la mort, i si ha saltat una generació, tant se li’n fot. I ara jo que tenia un fill, no tinc res; ara tinc setanta anys i cap fill. I ja ho sé, ja sé que pensareu que almenys el meu fill va viure anys, i dels bons, i ja sé que hi ha d’altres fills que moren només néixer, o fins i tot no arriben a néixer, o moren de petits, i ja sé com de dolorós pot ser, però un fill és un fill, una mare és una mare i la mort és la mort, i ja me n’he cansat, de buscar-ne la part positiva, què se n’ha fet, del dol de tota la vida, que ningú no el qüestionava, que tothom el respectava i calava fins a la roba? I ja ho sé, que ho fan per mi, perquè pugui tirar endavant; ho sé tot, jo!, no em queda res per saber i aprendre, que fins i tot la mort d’un fill he après, què m’heu de dir!

I quan el fill ja estava molt malalt i es devia sentir la mort ben propera, em va demanar que el vestís amb el jersei que li vaig regalar pel seu sant, uns dies abans de la mort, i jo vaig dir, au va, no diguis ximpleries, i li va quedar una cara tan seriosa que em va deixar pansida, pensant i pensant. Era un jersei que encara no havia estrenat, i vaig pensar que seria massa trist estrenar-lo mort, i ho pensava i era una idea que no podia treure’m del cap, i al final, vet-ho aquí, no va tenir temps d’aixecar-se del llit, que va morir i no em va quedar més remei que fer-li cas, amb tanta mala sort que el jersei no era ben bé de la seva mida, perquè s’havia aprimat moltíssim, i semblava un sac de patates… i oh, de veritat, quina pena, em feia una pena… i el meu home deia que quines coses de preocupar-se, només era un jersei, però havia sigut un desig del meu fill, com si sabés que moriria ben aviat… es veu que un, quan ha de morir per malaltia, ho sap abans que ningú, abans que els metges fins i tot, perquè ja és més a prop de Déu que de la seva mare, de mi, que soc la seva mare i ara ja no soc mare de ningú.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juny 30, 2017 | 12:27
    Anònim juny 30, 2017 | 12:27
    Aquest relat es pura Exelencia.
  2. Icona del comentari de: Anònim a juny 30, 2017 | 15:43
    Anònim juny 30, 2017 | 15:43
    Quanta dura i duríssima realitat en l'escrit d'aquesta mare, que ara desgraciadament no te el seu fill viu i continuarà sent mare.
  3. Icona del comentari de: Anònim a juny 30, 2017 | 15:53
    Anònim juny 30, 2017 | 15:53
    La màgia de la paraula que permet expressar el sentiment que es té a dins... merabellosa lectura! No pensis que no ets mare de ningú... no permetem a la maleïda mort que també prengui el millor títol del món... mare ho has sigut, ho ets i ho seràs sempre!
  4. Icona del comentari de: Crisca67 a juny 30, 2017 | 16:16
    Crisca67 juny 30, 2017 | 16:16
    Tan cert, tan dur, tan lúcid...el dret al dolor, al dol. Es clar que s'ha de tirar endavant, però la ferida cou i no es pot fer com si no hi fos. Un relat esplèndid, es desprèn la ràbia i la impotència d'una mare...com no pot ser de cap altra manera.
  5. Icona del comentari de: Anònim a juny 30, 2017 | 21:15
    Anònim juny 30, 2017 | 21:15
    El que no ha passat per aquest mal trangol es millor que no intenti donar consells gratuits que fan molt mal.Es millor escoltar i acompanyar.
  6. Icona del comentari de: Anònim a juliol 01, 2017 | 09:46
    Anònim juliol 01, 2017 | 09:46
    M'omple de complicitat cap a vosté. Com l'estimava! Cada mare que perd a un fill es una història absoluta i complerta de vida, moments, estimació, preocupacions, rialles, plors... cada familia es independent i quan algo així succeeix es queda sola davant tot. Jo vull pensar que están bé i tornarem a veure'ns.
  7. Icona del comentari de: Anònim a juliol 01, 2017 | 19:59
    Anònim juliol 01, 2017 | 19:59
    Soc mare, com tú, ara em surten dubtes. No sé si dir, que soc mare de dos o de un fill. Com tú, també he perdut un fill i encara soc mare d'un altre, com tú estic de dol, de un dol, que tú i jo sabem serà per sempre. Perquè tan és si ets mare de un, dos, tres o quatre fills, si a partir d'ara podràs dirte mare o mare de un o de dos........ Peruè un fill és un fill i la mort és la mort
  8. Icona del comentari de: Anònim a juliol 01, 2017 | 20:30
    Anònim juliol 01, 2017 | 20:30
    Estic segura que la meva mare compartira aquest escrit fins la ultima paraula. Jo he apres a respectar-li el seu dol, perque hi te tot el dret. Ella tambe tenia un fill i ara ja no el te. Certament, la mort es la mort i no hi ha mes arròs.
  9. Icona del comentari de: Anònim a juliol 02, 2017 | 17:09
    Anònim juliol 02, 2017 | 17:09
    Te entiendo perfectamente yo también tenia una hija y la muerte se la llevó demasiado pronto dejandonos a todos sin saber que hacer pues la echamos tanto de menos que nuestras vidas se han quedado vacias yo no se si podre seguir asi pues pues me siento culpable de estar viva y ella no cada dia la extraño mas
  10. Icona del comentari de: Anònim a juliol 02, 2017 | 18:30
    Anònim juliol 02, 2017 | 18:30
    No sabes como te entiendo pues yo también e perdido una hija y para mi parece que se a detenido el mundo pues me falta lo que me daba ganas de vivir ahora dejo pasar los dias deseando que llegue la noche para no ver a nadie y refugiarme en la oscuridad para quedarme a solas con su recuerdo

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa