La nit té vida pròpia

El que em fa pànic és no adormir-me i que la realitat m'ataqui de matinada

Foto: Groovnick


La ment fa el buit de dia i vomita fantasmes durant la nit, anota la poeta Sònia Moll Gamboa en el seu blog La vida té vida pròpia, un quadern digital en prosa poètica en què l’autora no escriu alegre perquè no vol. Ni falta que fa.
 
M’agraden els àlbums il·lustrats. Miro el conte d’un nen que abans d’anar-se’n a dormir sempre tanca la porta de l’armari de la seva habitació, perquè no en surti cap monstre. Una nit decideix fer-se el valent. A les fosques, sent com el monstre de l’armari se li acosta. Obre el llum i l’enxampa assegut als peus del seu llit. El conte acaba amb el nen i el monstre dormint plegats. I amb la porta de l’armari tancada, no fos cas.
 
En un altre conte, el Menjapors s’empassa totes les pors, per terribles que siguin, amb un parell de mossegades. La por de les injeccions, la por del primer dia d’escola, la por de les onades gegants de la platja i, sobretot, la por que creix i creix a l’hora d’anar a dormir.
 
Tinc 47 anys i encara em fa por la foscor. Més que mai, potser. La ment fa el buit de dia i vomita fantasmes durant la nit. Però ja no m’espanten els malsons. El que em fa pànic és no adormir-me i que la realitat m’ataqui de matinada, quan cada segon costa minuts d’empènyer. M’enduc els fantasmes al llit, jo també, però sota els llençols s’inflen tant que no em deixen espai. Em vaig arronsant al seu costat i tornaria a la falda del pare, al ventre de la mare, a coll d’algú que em protegeixi i m’asseguri que tot anirà bé, que no em passarà res. Que un monstre bo se’m menjarà les penes i dins l’armari hi haurà un vestit nou.
 
Voldria, com llavors, poder deixar de tremolar amb un petó de bona nit i un llum encès. 
 

Comentaris

    Judith Agost 28, 2016 10:20 pm
    M'ha encantat! És genial aquest escrit que has fet. Felicitats per escriure tan i tan bé.
    Dilia Agost 28, 2016 10:35 pm
    Sense paraules. Descriu d'una forma brillant com són les nits en vetlla... Nits fosques, lentes, amenaçadores.
    Anònim Agost 29, 2016 6:36 am
    Aixó justament és el q ens passa quan tot anant al llit tens por de no dormir i que et vingiin al cap totes aquelles coses que de dia t'amoinen pero q de nit es fan tan i tan grans!!!! Molt ben definit, amb molt de gust.
    Joaquim Muñoz Vela Agost 29, 2016 7:43 am
    Fa temps que et llegeixo, i avui et dedico unes línees. A mi l' obscuritat, la nit em fa sentir segur i és quan aprofito per fer balanç i dissenyar projectes de vida. Ês durant la claror del dia q em sento mês vulnerable.
    Manel_MB Agost 29, 2016 11:58 am
    Tinc 51 anys i hi ha dies que tinc por que arribi la nit... Precís... "El que em fa pànic és no adormir-me i que la realitat m'ataqui de matinada... La ment fa el buit de dia i vomita fantasmes durant la nit... Voldria, com llavors, poder deixar de tremolar amb un petó de bona nit i un llum encès..." I preciós!
    Anònim Agost 29, 2016 4:06 pm
    Me encanta!! Has definido con tus preciosas palabras mi vida.
    Núria-Gi-5 Agost 29, 2016 6:33 pm
    Fas una preciosa descripció dels malsons que només es detecten quan estem desperts. Preciós anàlisi dels sentiments, que a tots ens poden assetjar.
    Pilar Borau Agost 29, 2016 10:52 pm
    És exactament això!2016
    Anònim Agost 29, 2016 11:49 pm
    Lo millor és el gir final....molt ben jugat
    Helena Sauras Agost 30, 2016 12:37 am
    Plasmes perfectamente l'angoixa, la por, d'una persona (tant fa si és petita o gran) a la foscor. ¿Per què hi tenim por al color negre? Per què no hi podem veure? Per si ens ataca el monstre que viu dintre del nostre armari? Per això seria millor perdre la clau i que la porta no s'obrís mai? Desig de retornar al ventre matern, de capgirar el passat i tornar-lo a viure per canviar-lo. Crec que no estem satisfets dels nostres errors, per això el realisme viscut de la nostra vida ens produeix insomni. No podem somniar sense malsons d'angoixa. El pànic ens fa tremolar el cor per si alguna bèstia afamada se'ns menja. Un consell, llegeix sempre algun llibre que et faci somniar bonic abans d'anar a dormir, recrea-t'hi amb les seves imatges i paraules i pensa amb el seu món imaginari.
    Mónica Aranda ,18-09-16 a les 21:39 Setembre 18, 2016 9:43 pm
    Me he emocionado leyendole... Yo conozco a una niña que cuando se iba a dormir fantaseaba con un monstruo en la oscuridad al que conseguia engañar. Gracias,

Nou comentari

El Boig per tu en piano
Estrenem una de les versions amb què Joan-Pau Chaves homenatja himnes catalans
Més entrades...
La mutació desitjada
El CaixaForum presenta una exposició d'art contemporani per pensar noves maneres de viure
Més entrades...