No m’hi entenc

M'abraço per fer-me d'escut, però és un gest estèril: també em pot caure la casa a sobre

Eva Armisén
Eva Armisén

Tinc les defenses baixes. El meu cos pensa que ningú l’agredirà o que no valdrà la pena resistir-s’hi i es rendeix d’entrada. Se m’ha despistat el sistema immunitari: en lloc d’estar en guàrdia contra possibles enemics s’ha posat a atacar-me la tiroide. A atacar-me a mi.
 
No m’hi entenc, amb el meu cos. No el sé escoltar. Ell va a la seva i em retrata: soc la que camina encongida i s’asseu torta i es va replegant en si mateixa com si hagués de tornar al ventre de la mare.
 
M’abraço per fer-me d’escut, però és un gest estèril: també em pot caure la casa a sobre. Hauria de treure pit sense arraulir-me i hauria de poder vèncer els mals que venen de fora. Però l’informe diu el que diu: anèmia, anticossos tiroïdals pels núvols, leucòcits sota mínims.
 
Estic plena d’una sang que no supera la prova.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Anònim Desembre 12, 2018 10:25 pm
    Un consell de vella: és tan important cuidar el cos com la ment. Cuida't, maca, que hi ha molta gent que et vol compartir durant molts anys! ♥️♥️♥️
    Anònim Desembre 13, 2018 6:58 am
    Eva, són els nervis El cos no pot amb el que sents i el sistema inmune es desajustat. Fes una teràpia (psico-corporal) on puguis treure tot el que et passa, el cos s'expressa, surt allò que no podem expressar. Ànims
    Anònim Desembre 13, 2018 9:36 am
    El cos es queixa perquè hi ha un dolor profund i per guarir-lo es va menjant tots els leucocits. És un camí equivocat que segueix el nostre subsconcient i així quedam a l’intempèrie, vulnerables. I només en podem sortir anant al dolor profund i sense violència que vagi sortint de nosaltres i es dilueixi en l’espai. Hem de repetir com un mantra: estic sana i plena d’energia. Una abraçada.
    M. Cinta Vilà Desembre 13, 2018 12:09 pm
    Dons el cos només t'has avisa, tu has d' estar alerta. T'HO has d' estimar per poder cuidar als que tu estimes
    Sandra Permanyer Desembre 13, 2018 12:37 pm
    Quina manera més maca d'expressar la relació amb el cos, m'hi he sentit del tot identificada. Gràcies!
    Anònim Desembre 13, 2018 3:31 pm
    El dolor i el tràngul que has passat és el culpable. Conec un cas idèntic. Estima't i deixa't cuidar.
    Fa Desembre 14, 2018 2:17 am
    La meva relació amb el meu cos és semblant: no l'he escoltat mai i ara m'ho retreu. Fa temps que penso que he entrat en col.lapse i no fa més que passar-me coses. Els constipats em duren setmanes, les articulacions em fan malt (per tot arreu), no faig més que guanyar pes i de tant en tant em quedo clavada.... Ens hem de cuidar sí, perquè no ven en temps millors...
    Sònia García Desembre 14, 2018 10:48 pm
    Descontrol d'emocions pel reg sanguini potser per estrès emocional. No és fàcil trobar l'equilibri, però el trobaràs. Jo sempre dic que se'm va espatllar el carburador i com que a més ara ja no en tinc, em permeto petites llicències d'incoherència que sempre van bé a les que ho volem controlar tot ;)
    Lola Abelló Desembre 16, 2018 9:55 am
    Ja he après a escoltar el meu cos, diu tantes coses! I les diu de tu mateixa. Ara bé, cal saber-lo escoltar, com a vegades fem el murri i passem d'ell, ens crida. Els deu crits són anemia, una úlcera o una eofaguitis. Aquesta vegada se'm va plantar una conjuntitis superlativa un dia abans d'anar a Praga. Bé, ja ho he entès, paro i em mimo.

Nou comentari