Que estàs cansada, que et fa mal el món, que avui tampoc has anat a nedar, que si pot cosir els botons de la bata del teu fill petit, que com s’escrivia el segon cognom de la iaia Juanita. Que et faci pensar que has de demanar hora al ginecòleg, que et venen de gust uns macarrons dels seus, que has llegit una novel·la que li agradarà.
Que li quedarien bé els cabells blancs. Que quina constància la seva amb l’esquena, i els pronòstics que diguin missa. Que el carnet de conduir no cal, però es podria apuntar a un club de lectura o a un curs del que sigui, tu tens alumnes de la seva edat. Que mira ara sona el Curro el Palmo, ay quien fuese abrigo pa’ andar contigo. També podria tornar a fer mitja, ella que té bones mans.
Que no li truques per res, només vols desfogar-te. Que la M. ha escrit que ja et va conèixer trista: sap greu però és veritat. Que sembla mentida però ja no recordes la vida d’abans. Que com són les coses, mare. Que t’avisi si et veu un pou sense fons al fons de les pupil·les. Que s’ho faci com vulgui però visqui molts anys.
21
1
