Endreçant les samarretes del meu fill petit, en trobo una amb el millor lema possible: “Visca els dies que no passa res”. Després sabré que és una frase d’una cançó d’un grup que fins ara no em feia ni fred ni calor, però fins ara no havia topat amb aquest vers.
Els dies que no passa res. Els dies que endreces samarretes per veure quines són massa velles o massa estretes. Els dies que baixes a comprar els ingredients del pesto vermell per als espaguetis de carbassó (amb ametlles en lloc de pinyons, per no haver de demanar un crèdit). Els dies que acompanyes el nen a l’escola tot recordant-li a pocs metres de la porta que ha de passar-s’ho bé, aprendre coses i ser bona persona. Els dies sense esperes amb vocació de tortura, sense amics a la presó, sense notícies negres. Sense futurs que ja no.
Els dies de cada dia potser tenen raó, jo també torno sovint a Gil de Biedma. Però, creu-me, els assassins de rutines no distingeixen entre dilluns i diumenges. A mi dona’m sisplau dies avorrits en què no passi res de l’altre món.
29
4
