Un no que soni a prou

A aquestes alçades més val que aprengui a estimar-me, a protegir-me

Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Ethermoon

 

 

A vegades cal, i em cal, dir un no ben fort. Que soni a prou. A mai més. Els deu dits de les mans delaten quantes vegades m’he entrebancat amb el mateix parany. A aquestes alçades més val que aprengui a estimar-me, a protegir-me. A escollir qui vull al costat i qui, malgrat tot, he de deixar enrere.
 
També em cal tenir al fons de la butxaca un no n’hi ha per tant, que m’estalviï fer-me mala sang. Lluny del verí. Del mal que només fa més mal. Més val que m’espolsi les mans, em posi les sabates, m’alci i faci camí. Ara per una vorera i ara per l’altra i ara pel mig: per mirar-me el món des de diversos cantons i així entendre’l de tres o quatre formes diferents. 
 
És l’hora d’obrir l’armari i despenjar-ne un vestit llarg que m’arriba fins als peus. De posar-me’l, cenyit al cos, i sortir a ballar sota la nit. Que sonin cançons que gairebé havia oblidat. Que brindi amb tu per un motiu que improvisem, que ens l’inventem i ens faci riure. Que tot, no només ho sembli, sinó que també sigui més fàcil.
 
Em cal confiar en la vida, en cada porta que s’obre al davant, quan al darrere en tanco una que grinyolava massa. I fer que aquells dits que ahir comptaven les caigudes siguin els mateixos que avui ballen amb la lluna.

 

Comentaris

    Svaha Novembre 29, 2016 1:41 pm
    Gràcies un cop més
    Jordi bacardit Juny 15, 2016 11:59 am
    Sempre endevant. Estimant i estimant-nos a nosaltres mateixos Molt ben expresat
    Anònim Juny 14, 2016 3:41 pm
    Vull que siguis la meva lluna, plena, creixent, magnifica en tot moment, i que la teva llum il.lumini el cami, entre hombres i clarianes, i fen un pas cap a la felicitat perduda.
    Anònim Juny 14, 2016 3:09 pm
    Desprendre't de tot allò que fa massa que t'acompanya, no saps ben bé perquè ni des de quan, però que no ha fet més que allunyar-te. Allunyar-te de tu, d'allò que creies ser, d'allò que vols ser. I ara que obres de forma diferent els ulls t'adones que sí que necessites allunyar-te, allunyar-te de tot allò que no et deixi ser, que et confongui i no et permeti respirar amb serenitat. Necessites allunyar-te per a poder retrobar-te; i descobrir-te, ara sí, menys sencera però més forta.
    Agustí Sabater Juny 14, 2016 10:28 am
    M'estimo i m'accepto tal i com sóc. Gràcies per aquestes paraules, han estat per a mi un bàlsam.
    Marguru Juny 14, 2016 9:07 am
    M'encanta la història... buscant camins per ser més feliç, perquè el que t'envolta, si és negatiu, t'afecti el just i prou i buscar els diferents punts de vista! Molt ben explicat... a ballar amb la lluna!
    estherisland Juny 13, 2016 11:50 pm
    Descrius exactament com em sento en aquest moment. Volia escriure les mateixes paraules i te m'has avançat!Gràcies!!

Nou comentari

Pur ti miro, pur ti godo
Philippe Jaroussky i Danielle de Niese interpreten el famós duet de Monteverdi
Més entrades...