Foto: chrisjtse


Un dia la mare va morir i un altre dia el pare va tenir una altra dona, i ni el meu germà ni jo sabem quant de temps va passar, però creiem que poc. Els avis s’estimaven molt la mare i jo també, i és perquè la mare sempre era molt bona amb tothom, amb el pare i amb tothom, i quan va morir la gent estava molt trista perquè la mort és trista, però la mort de la mare ho era més encara, per la seva bondat, i no és que jo ho digui, que soc el seu fill, ho diu tothom i encara ho diuen, de tant en tant, sobretot quan fa anys de la mort. Els avis sempre hi van, al cementiri, quan fa anys de la mort, i van allà i es veu que hi porten flors i l’àvia diu que de vegades parla amb ella però que ho fa sense voler, se li escapen les paraules, però també diu que mai no ha contestat, i la mare no és una mal educada, així que deu ser que allò dels fantasmes i de parlar des de la mort és ben bé una mentida.

Aquest any quan feia anys que la mare havia mort, els avis van trucar i van dir que si els volíem acompanyar, i el pare ens ho va dir al meu germà i a mi i nosaltres vam dir que sí, i jo particularment vaig dir que sí perquè també volia parlar amb la mare, les flors m’eren més igual, perquè si no les pot veure, per a qui les duem?, per als vius que hi passin?, però volia veure el cementiri i intentar parlar amb la mare, i el pare em va dir, no contestarà, i vaig dir que no era tan important que ella contestés, que el més important era parlar jo, i va dir, llavors sí, i vam anar-hi tots quatre, amb la dona nova, i vam passar el cap de setmana a casa dels avis, que és una casa gran amb un jardí i amb dos gossos que van per allà tot el dia, que no són dels avis però com que els avis els hi donen menjar, sempre ronden per allà, a mi els gossos no m’agraden gaire, però l’àvia em va dir que la mare sempre els hi donava menjar i per això sempre ronden per allà, i com que va morir, ara l’àvia pensa que potser la mare és un d’aquells gossos, i per això segueix alimentant-los, i jo vaig fer el mateix, i vaig intentar donar-li xocolata a un, perquè em va semblar que tenia els ulls de la mare i a la mare li agradava molt la xocolata, però no en va voler i potser era l’altre gos, la mare.

El diumenge al matí, ben d’hora, el pare ens va despertar al meu germà i a mi, i vam pujar al cotxe els cinc, vull dir: els avis, el pare, el meu germà i jo, i la dona no va venir i vaig preguntar per què no venia al cementiri, però ningú no em va contestar, i llavors vaig entendre que hi anàvem d’amagat, sense que ella ho sabés, i em vaig sentir una mica malament perquè la mare sempre deia que no havíem de dir mentides, però ara la mare és un gos o no res, i no pot renyar-me quan dic una mentida. Vam anar tots cinc al cementiri i el pare va plorar tant que pensava que s’havia fet mal, però va dir que no, estic bé va dir, i no ho semblava però no vaig fer més preguntes. Quan vam pujar al cotxe, l’àvia va dir, i ara quan arribem a casa direm que hem anat a fer un tomb, i el meu germà i jo vam fer que sí amb el cap, però la dona no és tan tonta com el pare es pensa, i quan estàvem arribant a casa dels avis, ja la veiem a la porta, de peu, esperant, i per com posava el cos vaig endevinar que sabia perfectament d’on veníem, i quan vam baixar del cotxe, tot era silenci, i ella va dir, ¿us sembla normal?, i a mi tot em semblava normal menys que la mare fos un gos.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: AnònimMontse a juliol 15, 2017 | 14:21
    AnònimMontse juliol 15, 2017 | 14:21
    Jo soc la 2@ donna del meu marit i vaig fer carrec de tres fills,15,12,10 i som una familia de aixo FA 35 anys,trovo que lo que e llegit ed un menos Perú de thots a la madrastra,no en sembla be

Nou comentari

El piano

Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how
Comparteix

Carros de foc

Vangelis va ser el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix