Salvador Dalí i Luis Buñuel a la platja l’any 1929. Foto: Fundació Gala – Salvador Dalí


Com cada matí i com molts de vosaltres, m’he despertat i he engegat la ràdio preguntant-me què hi ha de nou. No goso dir que em desperta la Mònica perquè mai saps si es pot parlar d’un mitjà des d’un altre i perquè per la seva campanya publicitària sembla que no desperta cap dona.

Total, que he engegat la ràdio i m’he despertat amb una molt bona notícia. No, no ha estat xutar-me en vena la meva dosi de “what a feeling!” com molt bé explica Michel Lacroix al seu llibre El culte a l’emoció. Efectivament, cada vegada més les notícies ens commouen i ens exciten, i són gasives a l’hora de donar-nos les eines per a una raó més crítica que ens permeti desenvolupar amb judici la nostra llibertat democràtica.

Cada dia busquem una sacsejada emocional, com quan ens despertem exaltats si la nit anterior el Barça ha guanyat cinc a zero, o avui que podem posar el crit al cel pel clan Pujol. A mi m’avorreix totalment aquesta representació en què el que menys importa és la veritat i del que es tracta és de seguir fil per randa els consells d’un bon advocat perquè no t’enxampin.

El que m’ha alegrat el dia, el que m’ha tocat més enllà de l’epidermis, ha estat la resposta que donava Dalí cada cop que tornava del museu del Prado. Li preguntaven “Què hi ha de nou?” i ell responia: “Velázquez”.

Immediatament he anat a Foix i he recordat la seva fantàstica frase “m’exalta el nou i m’enamora el vell”, i he rememorat, sense cap precisió, una idea de Steiner: que les notícies teixeixen i desteixeixen la realitat sense crear res que perduri.

Que poc boig estava Dalí, quins moments de clarividència brillants era capaç de tenir!

Què hi ha de nou aquest matí? Shakespeare, Arendt, Marçal, Pizarnik, Rodoreda, Gaudí, Velázquez i tants d’altres! Sempre seran nous perquè mai els podrem esgotar i sempre tindran noves coses per dir-nos (a diferència d’una família del món de la política amb presumptes comptes qui sap on: això sí que està vist i és més vell que l’anar a peu).

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Montse Barderi a febrer 24, 2015 | 21:02
    Montse Barderi febrer 24, 2015 | 21:02
    Miquel Jarque em comenta que la Mònica també desperta a la Dra. Elena Veiga. Benvingudes siguem totes
  2. Icona del comentari de: Bernat a febrer 25, 2015 | 08:49
    Bernat febrer 25, 2015 | 08:49
    Em sembla que és Anna Veiga....
  3. Icona del comentari de: Anònim a març 09, 2015 | 10:25
    Anònim març 09, 2015 | 10:25
    Per què busqueu sacsejades emocionals? Realment penses que qui llegeix seccions de cultura com aquesta està en aquest nivell de preadolescència mental d'emocions i pujols i futbols? Crec que només qui té assumit des de fa temps el contingut d'aquest article es dedica a llegir "opinions". D'altra banda, tampoc voldria fer-ne massa, sang, que no està pas de més recordar-ho de tant en tant. I les cites dels Dalís i companyia, genials!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix