Foto: ACN


Intenten salvar-se. Reben crits, bales, pals i cops d’escut, en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (estrany concepte escollit, defensa que no respon a cap atac, ans al contrari: l’escut és l’atac).

Intenten salvar-se. Els mirem des de l’altra banda de la pantalla, des de la norma. Ningú per aquí busca ja salvar-se. Ningú sembla saber-se amenaçat ni en guerra.
Mirem les seves boques assedegades i no recordem la set. Ni la dels nostres grans abans-d’ahir, ni la que avui podriem sentir sense l’anestèsia de l’abundància, set que serien ganes, reconeixement d’una necessitat, activació per resoldre-la. Beure aigua, renovar la vida. No deixar-nos morir així.
Mirem les onades contra la pantalla, provocades per forces marítimes o per bales que guardes fronterers disparen a l’aigua. Quina estampa més aliena. No recordem la mar, des d’aquesta bassa on surem fa anys. Quieta, estancada, llisa com una pantalla. Sense onada, sed, ni desig.
Piquen a la porta. Piquen a la pantalla. Que ningú no contesti, fem-nos (més) els morts, que pensin que no hi ha ningú, a casa. Potser és que realment no hi ha ningú, a casa.
Però si algú de nosaltres recorda la set, ai. Però algú de nosaltres recorda que això és una guerra, ai. Sona Vetusta Morla:
Fue un atraco perfecto
Fue un golpe maestro
Dejarnos sin ganas de vencer
Fue un atraco perfecto
Fue un golpe maestro
Quitarnos la sed
(…)
Fundieron plomo y cobre
Pusieron sal en sobres
Alerta, hay un testigo
Nos han dejado vivos
Fue un atraco perfecto
Excepto por esto
Nos queda garganta, puño y pies
No fue un golpe maestro
Dejaron un rastro
Ya pueden correr
Ya vuelve la sed

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix