Cambres pròpies
Fins a les pestanyes
Tu ja tens una vida muntada, amb un marit, tres fills i dos cubell de la roba bruta
Alevins de pell tan blanca
Es fiquen les mans a les butxaques i les dones encreuen els braços o remenen el no-res
Qui?
No mirem res detingudament, no aprofundim en res
L’erosió del concepte
Voler entendre-ho tot t’acaba convertint en un cínic. Jutjar-ho tot, en un idiota
El nom propi
Si no t’esmenten, no existeixes. Si no poden relacionar-te amb algú important, és que tu tampoc no ho ets
Matar la mort (amb un coltell)
Li va explicar que un comando de veïns el buscaven de feia dies per passar-lo per les armes
Sense dret de vot
Les possibilitats i els perills d'un estat acabat de crear són immensos
El periodista presbiterià
Sentim 'primàries' i ens imaginem un grup ingent de becaris amb la llengua fora
A la residència
—Que fas, tan a soles? —diu, i ella té un sobresalt
El títol
Ets llicenciada en periodisme, ara què. Potser et fumaràs un porro Picasso quan arribis a ca teva