Cambres pròpies
Tasques pendents
Si estic dos dies sense ser productiva m’agafa una mena d’angoixa, de culpa
Dir adeu
Que pugui tenir un espai per plorar, riure, recordar, acaronar, abraçar
El pla
Un fill, un sou, rentaplats, prop de quaranta, un trepant, un ex, ibuprofens, nostàlgia dels noranta
Duty free
Perquè dic sí a creure que podem recomençar
El verd que no somreia
No et coneixia el cos estremint-se amb la carícia més tènue
Ser com els altres
La seva és una obra basada en la necessitat d’existir, no pas en l’ambició de triomfar
Dir-ho en vida
És quan la gent mor que fem escrits, els aplaudim, els glorifiquem
Una mestressa de casa
La vaig trobar, també com sempre, penjada a dalt del sostre, sexi-camallarga-preciosa
Capes i capes
Em pregunto en quin moment vaig començar a posar-me pedretes a la motxilla, cordills als canells
Perquè tinc les paraules
Escriuré avui de tu, d’aquest atac de nostàlgia