Cambres pròpies
Com un record suau
Tant que l'esperaves, la calor i les maduixes i l'habitació sense calfreds
Amfíbia primavera
Aquestes bestioles d'aigua que es veuen poc, que cada vegada n'hi ha menys
Una caixa plena
En aquest etern provisional nostre hi creix la vida
I anar dient
Potser l'únic que té sentit de veres és estimar
Esqueix
Diu un proverbi xinès que si vols ser feliç tota la vida, facis créixer un jardí
Primer vagó 14B
Estius de xancletes humides i vespres sota el porxo de parets blanques
A la primera capa de la pell
La pluja als peus, i les ganes rescatades del no-res
Posseir o no, “datis de question”
La naturalitat amb què tractem el concepte de propietat és sorprenent
La guilla
Ja veureu que és molt manyaga, no us costarà gens
Deixem-nos anar
Un broll de joventut, d’autenticitat, d’entusiasme que et raja per la boca