Foto: Piotr Makowski


Mous. Pensa. Mou. Penses. Intentes endevinar què pensa i procures que no endevini què penses tu. La teva missió és dominar els espais de poder, de decisió. Veieu les coses des de llocs oposats. El que per a ell o ella és davant, per a tu és darrere. Blanc i negre. Cara i creu. El fet d’haver mogut primer et dona un cert avantatge, però no dura gaire. Aviat us trobareu al mateix nivell. De fet, compteu amb els mateixos recursos, tot i que puguin semblar diferents.

Vols guanyar. Per què ho vols? És el que t’han ensenyat. Tens un objectiu. No n’hi ha prou, amb ser allà. La intenció és clara i única, obtenir la victòria. Hi series, si no es pogués guanyar? Hi series, si sabessis que tard o d’hora perdràs, que ningú no guanya sempre ni per sempre?

Hi ha moments que et desconcerta, l’altre. No t’ho esperaves, d’ell, això. O d’ella, allò. Et queixaries, però aquesta possibilitat no es contempla. Faries marxa enrere, però no es permet. Penedir-se no està dins les normes, de les pautes, de les lleis. No et bellugues com vols o a on desitges; cadascuna de les teves accions depèn del que fa l’altre. Més que no pas accions, es tracta de reaccions. Si l’altre va cap aquí, tu vas cap allà. Tens estratègies, tàctiques, moviments calculats. T’anticipes, preveus i modifiques els teus plans a mesura que veus com es desenvolupen els esdeveniments. No hi confies. T’han ensenyat a no fer-ho.

Has estudiat, t’has preparat. Ningú no sap el que has patit, fins a arribar a aquest punt. Has estat a prop de claudicar. És tan esgotador. Què és el que et compensa, si ja has perdut més d’un cop? Què et fa pensar que aquesta vegada seràs més fort, més brillant, més astut?

De la batalla al joc hi ha una passa. De la discussió al diàleg. De la cursa al passeig. De l’enfrontament a la col·laboració. De sobte, ho veus tot més clar. I aleshores, quan mous, expliques el perquè. De la banda contrària algú escolta, rumia, agraeix. Presenta la seva idea, avisa i comenta abans de fer la seva. Comences a passar-t’ho bé. Igual de bé que l’altre. Les prioritats han canviat. Heu desaprès. Ara no importa obtenir la victòria, feu sense intenció. Compreneu que guanyar queda ben lluny del que pensàveu que era guanyar. Respireu. Somrieu. Quina pau que cada gest no sigui una lluita.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Joan Gellida a febrer 12, 2021 | 15:31
    Joan Gellida febrer 12, 2021 | 15:31
    Felicitats a Andrea Mayo per col-laborar a Catorze.cat i felicitats a Catorze.cat per tenir a Andrea Mayo. Quina unió més interessant!
  2. Icona del comentari de: Anònima a febrer 13, 2021 | 08:45
    Anònima febrer 13, 2021 | 08:45
    Gràcies Andrea per aquests escrits, sempre em fas reflexionar i empatitzar, sóc una millor persona per llegir-te.
  3. Icona del comentari de: Anònim a febrer 13, 2021 | 16:31
    Anònim febrer 13, 2021 | 16:31
    El 4t paràgraf podria ser jo ara mateix... Gràcies per escriure un text que reflexa tan bé la societat d'avui.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix