La partida

Hi series, si no es pogués guanyar?

Foto: Piotr Makowski


Mous. Pensa. Mou. Penses. Intentes endevinar què pensa i procures que no endevini què penses tu. La teva missió és dominar els espais de poder, de decisió. Veieu les coses des de llocs oposats. El que per a ell o ella és davant, per a tu és darrere. Blanc i negre. Cara i creu. El fet d’haver mogut primer et dona un cert avantatge, però no dura gaire. Aviat us trobareu al mateix nivell. De fet, compteu amb els mateixos recursos, tot i que puguin semblar diferents.

Vols guanyar. Per què ho vols? És el que t’han ensenyat. Tens un objectiu. No n’hi ha prou, amb ser allà. La intenció és clara i única, obtenir la victòria. Hi series, si no es pogués guanyar? Hi series, si sabessis que tard o d’hora perdràs, que ningú no guanya sempre ni per sempre?
 
Hi ha moments que et desconcerta, l’altre. No t’ho esperaves, d’ell, això. O d’ella, allò. Et queixaries, però aquesta possibilitat no es contempla. Faries marxa enrere, però no es permet. Penedir-se no està dins les normes, de les pautes, de les lleis. No et bellugues com vols o a on desitges; cadascuna de les teves accions depèn del que fa l’altre. Més que no pas accions, es tracta de reaccions. Si l’altre va cap aquí, tu vas cap allà. Tens estratègies, tàctiques, moviments calculats. T’anticipes, preveus i modifiques els teus plans a mesura que veus com es desenvolupen els esdeveniments. No hi confies. T’han ensenyat a no fer-ho.
 
Has estudiat, t’has preparat. Ningú no sap el que has patit, fins a arribar a aquest punt. Has estat a prop de claudicar. És tan esgotador. Què és el que et compensa, si ja has perdut més d’un cop? Què et fa pensar que aquesta vegada seràs més fort, més brillant, més astut?
 
De la batalla al joc hi ha una passa. De la discussió al diàleg. De la cursa al passeig. De l’enfrontament a la col·laboració. De sobte, ho veus tot més clar. I aleshores, quan mous, expliques el perquè. De la banda contrària algú escolta, rumia, agraeix. Presenta la seva idea, avisa i comenta abans de fer la seva. Comences a passar-t’ho bé. Igual de bé que l’altre. Les prioritats han canviat. Heu desaprès. Ara no importa obtenir la victòria, feu sense intenció. Compreneu que guanyar queda ben lluny del que pensàveu que era guanyar. Respireu. Somrieu. Quina pau que cada gest no sigui una lluita.

 

Comentaris

    Joan Gellida Febrer 12, 2021 3:31 pm
    Felicitats a Andrea Mayo per col-laborar a Catorze.cat i felicitats a Catorze.cat per tenir a Andrea Mayo. Quina unió més interessant!
    Anònima Febrer 13, 2021 8:45 am
    Gràcies Andrea per aquests escrits, sempre em fas reflexionar i empatitzar, sóc una millor persona per llegir-te.
    Anònim Febrer 13, 2021 4:31 pm
    El 4t paràgraf podria ser jo ara mateix... Gràcies per escriure un text que reflexa tan bé la societat d'avui.

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...