Passa sovint

La primera presa és la bona per més dolenta que sigui

Soc la que no havia estat mai: la que es pinta les ungles de color blau o lila, la que rep classes de piano perquè seria bonic saber-lo tocar, la que s’inventa rituals petits que potser esdevindran tradicions d’estar per casa.
 
I soc també la de sempre. La que gasta llibretes d’espiral i soles de sabata, la que neda per ofegar fantasmes, la que no entén més llenguatge que la paraula escrita.
 
Vivim en directe, no podem rodar de nou una mateixa escena. La primera presa és la bona per més dolenta que sigui. Avui el guió ha saltat pels aires –passa sovint, els plans de futur són cartes als Reis– i em toca improvisar sobre la marxa.
 
Però aquesta és encara la meva pel·lícula.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Merce Garcia Masgoret Novembre 28, 2018 11:26 pm
    Hola Eva,aquest escrit es sorprenent...pot fer que algu es vegi identificat amb una sensacio de llibertat,d.expressa allo tant real,present I amb una senzilleça que desfa amb goig, les lletres al llergir.les.Gracies
    Anònim Novembre 29, 2018 4:47 pm
    Com m’arriben a agradar els teus escrits. Com esculls les paraules i com saps transmetre amb elles emocions, sentiments i sensacions. Els teus escrits són Màgics!

Nou comentari