Foto: AJ Batac



Hi ha un lloc i un temps que et pertany. Però no hi tornaré. I no sabria dir-te si és per respecte al que vam ser o per por al que ja no som.

Ni al restaurant on brindàvem amb els ulls. Ni als hotels on fèiem l’amor de nit, de matinada. I a quarts de dotze ens en anàvem i no teníem casa, però tampoc importava. No puc. No podria. O potser sí, però llavors seria com espatllar allò que conservo. Com si substituís una imatge nova per una de vella i llavors la vella morís del tot. M’entens, oi?

Potser sí que un dia buscaré (de nou) aquell mail. O obriré (de nou) aquell llibre. I tornarà la teva olor d’alguna pàgina subratllada ràpid, amb poca destresa. Perquè m’agradava trobar paraules que s’assemblessin a nosaltres. Potser sí que t’escriuré alguna nit sense enviar-te res, només per endreçar-me. Potser sí que encara, ves a saber per què, necessito alguna cosa de tu. Què et diré jo, veure’t de lluny. Però veure’t un moment.

Saps què? No hi tornaré perquè m’espantaria veure-t’hi i que, en un lloc tan nostre, no trobéssim la manera de tornar a ser qui érem.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 18, 2017 | 21:12
    Anònim desembre 18, 2017 | 21:12
    Quin art en expressar en paraules, d'una manera senzilla, transparent i sincera, allò que ens passa per sota la pell...un text amb el que m'he sentit molt conectada. Gràcies pels teus escrits, Gemma.
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 18, 2017 | 21:47
    Anònim desembre 18, 2017 | 21:47
    Buff... Quines paraules més ben trobades... M'hi sento tan identificada, revisc moments en cada paràgraf. Gràcies
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 18, 2017 | 22:28
    Anònim desembre 18, 2017 | 22:28
    "Potser sí que t'escriuré alguna nit sense enviar-te res, només per endreçar-me." Quantes cartes per tu (per mi) que he escrit i s'han quedat sense sortir de la carpeta "documents", només, per tal com dius, endreçar-me. Preciós escrit que em ressona ben endins. Gràcies.
  4. Icona del comentari de: Anònim a desembre 18, 2017 | 23:40
    Anònim desembre 18, 2017 | 23:40
    Quina raó... Aquells escrits...q ningú sap a qui van adreçats ...i només tu saps d'on surten i on van a parar. Aquelles nits imparables q ...passen de tot i no res. Però que és queden dins del teu raconet...i per molt q vols q surtin...surten sense presa. Gracies per reviure moments bonics. ;)
  5. Icona del comentari de: Anònim a desembre 19, 2017 | 11:02
    Anònim desembre 19, 2017 | 11:02
    Preciosss paraules....

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix