Pertany a tu

Però no hi tornaré. I no sabria dir-te si és per respecte al que vam ser o per por al que ja no som

Foto: AJ Batac



Hi ha un lloc i un temps que et pertany. Però no hi tornaré. I no sabria dir-te si és per respecte al que vam ser o per por al que ja no som.

Ni al restaurant on brindàvem amb els ulls. Ni als hotels on fèiem l’amor de nit, de matinada. I a quarts de dotze ens en anàvem i no teníem casa, però tampoc importava. No puc. No podria. O potser sí, però llavors seria com espatllar allò que conservo. Com si substituís una imatge nova per una de vella i llavors la vella morís del tot. M’entens, oi?

Potser sí que un dia buscaré (de nou) aquell mail. O obriré (de nou) aquell llibre. I tornarà la teva olor d’alguna pàgina subratllada ràpid, amb poca destresa. Perquè m’agradava trobar paraules que s’assemblessin a nosaltres. Potser sí que t’escriuré alguna nit sense enviar-te res, només per endreçar-me. Potser sí que encara, ves a saber per què, necessito alguna cosa de tu. Què et diré jo, veure’t de lluny. Però veure’t un moment. 

Saps què? No hi tornaré perquè m’espantaria veure-t’hi i que, en un lloc tan nostre, no trobéssim la manera de tornar a ser qui érem. 

Comentaris

    Anònim Desembre 19, 2017 11:02 am
    Preciosss paraules....
    Anònim Desembre 18, 2017 11:40 pm
    Quina raó... Aquells escrits...q ningú sap a qui van adreçats ...i només tu saps d'on surten i on van a parar. Aquelles nits imparables q ...passen de tot i no res. Però que és queden dins del teu raconet...i per molt q vols q surtin...surten sense presa. Gracies per reviure moments bonics. ;)
    Anònim Desembre 18, 2017 10:28 pm
    "Potser sí que t'escriuré alguna nit sense enviar-te res, només per endreçar-me." Quantes cartes per tu (per mi) que he escrit i s'han quedat sense sortir de la carpeta "documents", només, per tal com dius, endreçar-me. Preciós escrit que em ressona ben endins. Gràcies.
    Anònim Desembre 18, 2017 9:47 pm
    Buff... Quines paraules més ben trobades... M'hi sento tan identificada, revisc moments en cada paràgraf. Gràcies
    Anònim Desembre 18, 2017 9:12 pm
    Quin art en expressar en paraules, d'una manera senzilla, transparent i sincera, allò que ens passa per sota la pell...un text amb el que m'he sentit molt conectada. Gràcies pels teus escrits, Gemma.

Nou comentari