Hi ha dies que ets sents poderosa. Simplement. No saps per què, ni si això vol dir alguna cosa, però no importa gaire entendre-ho tot, fer que les coses quadrin. Només saps que avui podries fer qualsevol cosa. Volar, fins i tot, com aquesta nit, que el somni se t’ha endut, per primer cop a la vida, en un viatge increïble travessant el cel, recorrent des de l’aire els carrerons d’una ciutat desconeguda i solitària que es convertia en testimoni còmplice i reverencial del teu poder. Tota tu et desplegaves, t’omplies des del centre i fins a cada extrem del cos, les puntes dels dits de les mans, les puntes dels dits dels peus, tota tu plena i immensa, lleugera i indestructible.
Algú t’ho ha dit, “això vol dir que t’has tret algun pes de sobre”. Penses en tots els fardells que has anat deixant caure pel camí els darrers anys i entens que ara sí que hi hagi espai per omplir-te, respirar-te, elevar-te, volar.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
