Foto: Sergio

Aterro a Menorca, l’illa del meu avi. Ell en va marxar als divuit anys amb els seus pares i germans: la família es va arruïnar i van haver d’emigrar a Barcelona. Jo hi vaig venir per primer cop quan tot just tenia un any. Es veu que vaig començar a caminar a Sant Climent, el poble de l’avi. Avui hi he tornat: hem dinat a Es Molí de Foc. Ara és un restaurant, temps era temps el besavi hi tenia un molí de farina. El besavi, Ferran Vinent Capó, va ser el primer alcalde republicà de Sant Climent. Un càrrec del qual el seu fill, el meu avi, n’estava orgullós. El besavi va morir a Barcelona poc abans que esclatés la guerra. Diu la història familiar que el va matar la pena per haver hagut d’abandonar Menorca.

He tornat diverses vegades a l’illa de l’avi Llorenç. Menorca és una mica meva, també. Hi tinc uns quants parents i uns quants records. A vuitè de bàsica havíem de recórrer l’illa amb bicicleta com a viatge de fi de curs. Jo no en tenia, de bicicleta: va ser el meu etern desig infantil. L’any que n’havia de fer catorze, per fi, els Reis d’Orient me’n van portar una. Marca BH, de color vermell. La van deixar al pis de l’avi menorquí.

L’any 1992 es va morir l’avi Llorenç i, dos mesos després, me’n vaig anar a viure a Nova York. M’hi vaig estar un parell d’anys, dels vint-i-tres als vint-i-cinc. Des d’aleshores hi he tornat sovint. He vist poc món, no puc presumir de ser una persona viatjada. Però em sé de memòria els carrers de Manhattan i em trobo com a casa sota el cel menorquí. Sempre acabo tornant a Nova York i sempre acabo tornant a Menorca.

M’agrada més tornar als llocs que anar-hi per primer cop. Avui, a Menorca, hi sóc amb el tros de l’avi que perviu dins meu. Quan torni de nou a Nova York, hi aniré acompanyada de la que era jo quan tenia vint-i-tants anys i un futur encara per escriure. Ja ho diu aquella cançó argentina: “Uno vuelve siempre a los viejos sitios en que amó la vida”.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Voleur de pommes a octubre 19, 2015 | 11:41
    Voleur de pommes octubre 19, 2015 | 11:41
    Certament, "Uno vuelve siempre a los viejos sitios en que amó la vida", però no és menys cert que "entonces comprende cómo están de ausentes las cosas queridas"...

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix