Potser vindrà la pluja

Que no ploro, que ja no en sé, que se m'entela l'ànima els matins cendrosos de dilluns

Foto: ArTeTeTrA


Si em veiessis avui, tornaries a dir-me Fas cara de tardor. I aquest cop potser et diria que fa setmanes que se m’ha instal·lat l’hivern entre la pell i la sang i que tinc novembre congelat a les venes. Que no trobo la manera de fer-lo ploure. Que no ploro, que ja no en sé, que se m’entela l’ànima els matins cendrosos de dilluns i no puc ni dibuixar el seu nom a les finestres. Que se m’ha aturat la vida en el desig de silenci. Que no m’acostumo al fred i torno a dormir amb jersei de llana i bosses d’aigua calenta. Que hauria trucat avui per dir Ho sento, per dir Em moro de fred però m’agradaria que vinguessis al barri a prendre una cervesa en qualsevol terrassa mentre fumes una cigarreta rere l’altra i m’expliques com et passa la vida pel cos i no puc evitar tornar a imaginar-me com era jo quan en tenia vint-i-pocs i desitjar tenir menys por la propera vida. 

La neboda m’envia un petó gros des de la pantalla del mòbil. Potser vindrà la pluja després d’aquest somriure.









* text publicat al blog La vida té vida pròpia.  

Comentaris

    Anònim Abril 13, 2019 7:34 am
    És colpidor.. no té més... tan clar i transparent que fa mal l'ànima de llegir-lo

Nou comentari

El Zapateado de Sarasate
El violinista Gil Shaham interpreta una de les peces més conegudes del compositor basc
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...