Algun dia

Algun dia recordaràs aquesta matinada de diumenge en què t’hem acompanyat a l’aeroport, has facturat mitja vida envasada al buit i has volat cap al futur amb una puntualitat estranya i amb un rellotge meu al canell.

Els teus germans i jo hem arribat a casa abans que sortís el sol. En lloc de matar la son, mengem magdalenes integrals a ritme d’ukelele. La nevera xiula però la faig callar, vull creure que és una falsa alarma.

Algun dia explicaràs a algú tot el que et vas endur del país estranger que et va acollir quan tenies vint-i-pocs anys i la realitat ja t’havia començat a fer mal. Algun dia enyoraràs el tren que ara mateix et porta de Lisboa a Coïmbra en un trajecte més llarg que el de l’avió. Algun dia, filla, la nostàlgia et pesarà més que la maleta.

El niu es buida, el pas del temps se m’encalla a la gola i els electrodomèstics s’espatllen per despistar: l’obsolescència programada és la nostra.