Il·lustració: Eva Armisén
Has baixat al centre amb metro però desfaràs el camí a peu. Fa un dissabte de faldilles sense mitges, de volar pel carrer. L’Spotify t’ofereix una llista de cançons optimistes i respons que per què no.
Aquest sol i aquest cel sembla que diguin, volen dir, diuen que tot anirà bé. Enfiles passeig de Gràcia amunt cantant now I’m walking on sunshine. Un estampat de flors et fa l’ullet des d’un aparador, però l’ignores. Encara tens per estrenar aquell vestit blanc que no feia joc amb un estiu d’hivern.
A l’Starbucks reparteixen gotets de caputxino amb xocolata: n’agafes un. Et sents renéixer i et fa por que sigui una falsa alarma. Poses a prova les ulleres progressives intentant llegir d’un tros lluny Travessera de Gràcia, Torrent de l’Olla, Plaça de la Revolució. De prop també t’hi veus: la Gemma celebra per mail que ha atrapat el temps i l’Angeli t’envia un t’estimo per whatsapp. Truques a ta mare, que està tan refredada com tu.
Et regales un suc d’api, poma, cogombre i gingebre. Ja a Providència, saludes les margarides del balcó de la Mònica. Vols creure que res pot anar malament: per aquest sol groc, per aquest cel blau, per aquest suc verd. It’s a beautiful day and I can’t stop myself from smiling, et canta algú a l’orella.
0
0
