Foto: Carolina Heza


Helicòpters al cap quan torno a casa amb metro. Sempre que tinc helicòpters al cap em transporto als dies en què et vaig conèixer –als dies que vam fer l’amor, vull dir, després de moltes nits de desig callat a l’altra banda de la barra del bar, a l’altra banda del meu món fix, esmorteït, covard. Els dies –les nits– que tinc helicòpters al cap torno a tu i al desig i a l’alegria rara dels vespres de lluna plena que t’escrivia tronades declaracions d’amor a la llibreteta de les comandes, amb el suport etern i còmplice de l’amic de l’ànima, i la música d’abans, i la música de després, i el cos que oblida totes les noses i balla, simplement, com si ningú l’estigués mirant. Helicòpters al cap o disfressar de celebració totes les fugides i acabar celebrant, finalment, qualsevol cosa, i entendre què collons volia dir allò de l’ara, allò de l’aquí, la pluja d’estiu i les sandàlies xopes i aquesta olor d’asfalt mullat que ho omple tot i no cal res més.

I des de casa es veuen els llamps però no vull apagar el mòdem perquè vull escriure això, els helicòpters al cap i l’embriaguesa dolça dels dies de novembre sense límits, sense impossibles, sense revolts. Helicòpters al cap i la pluja als peus, i les ganes rescatades del no-res, “Vine, va, que nedarem despullades al mar”, ella que mai no s’ha tret el biquini a la platja, i la neboda que riu, que no sé si ens ha entès però que també em diu “vine”, vine demà, i em demana que l’agafi a coll a les escales mecàniques perquè té por d’engrunar-s’hi els peus. Els peus. Agafa’m els peus, petita, que si tanco els ulls em sembla que caic, però no caic. No caic. I demà anirem al mar. Sense helicòpters però amb tots els records (els de llavors, els de fa uns mesos, els d’ahir mateix) a la primera capa de la pell.









* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how
Comparteix

Carros de foc

Vangelis va ser el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula
Comparteix

La moto

Passeu del meu funeral/ si un bon dia me la foto

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix