Foto: Pinterest


Tant tu com jo sabem que el món és masclista, que perviuen uns models de gènere que associen la masculinitat a l’èxit social i la feminitat a la submissió. Però només les persones que han decidit viure amb una identitat diferent de la que els van assignar en néixer han experimentat de primera mà els beneficis i inconvenients d’estar en una i altra banda. I, en efecte, les dones que han passat a ser homes admeten que en molts aspectes se’ls ha simplificat la vida, mentre que els que han fet el camí invers han vist perdre uns privilegis que donaven per descomptats.

Dintre del col·lectiu transsexual, els que fan el trànsit de dona a home ho tenen bastant més fàcil. Primer, perquè passen més desapercebuts que els que fan el camí invers. Un home baixet no crida tant l’atenció com una dona alta: s’estalvien mirades interrogatives i pateixen menys transfòbia. I, sobretot, perquè tasten en primera persona els avantatges de ser home en una societat masclista i misògina. Els noten més que ningú: poden comparar el tracte que reben ara amb el que rebien abans.

Ho llegeixo en un reportatge de Charlotte Alter a la revista Time: “Molts dels homes trans que he entrevistat no eren tan conscients dels handicaps laborals amb què topen les dones. Fins que van passar a ser homes i, de la nit al dia, van veure com els seus èxits s’amplificaven i els seus passos en fals es minimitzaven”. Van guanyar autoritat i respecte professional, els van oferir feines millors i més ben pagades. I van confirmar l’existència d’actituds sexistes que ja sospitaven: molts homes, quan estan entre ells, es dediquen a menysprear per sistema les seves col·legues.

En James Gardner és un locutor de ràdio canadenc. Quan era la Sheila Gardner i llegia les notícies, els oients no n’hi perdonaven ni una: trucaven a l’emissora per queixar-se dels errors que cometia, per minúsculs que fossin. Ara s’equivoca tant com abans, però el telèfon de la centraleta ha deixat de sonar. “Jo sóc la mateixa persona, però els oients són menys crítics amb en James que amb la Sheila”.

En canvi, la Joan Roughgarden ha fet un mal negoci: ha passat d’home a dona. Quan aquesta professora de biologia a Stanford enviava a un mitjà un article signat amb un nom masculí, l’hi acceptaven gairebé a l’acte. “Després de la meva transició, em resulta més difícil que em publiquin articles, que m’atorguin beques i tot plegat. Si ets home, la societat dóna per fet que ets competent fins que no demostris el contrari. Si ets dona, se’t considera incompetent d’entrada i et toca demostrar que no ho ets”.

A part dels problemes que es poden derivar d’un trànsit que sempre és complicat, les dones trans han d’aprendre a viure en un desavantatge cultural. “De cop i volta, el món es torna perillós i precari –explica la nord-americana Julia Serano, dona trans i escriptora–. Una cosa és saber que el privilegi existeix i una altra, perdre’l”.

L’experiència dels transsexuals s’acosta (una mica) al mètode científic: s’aïlla i altera el gènere d’una persona però se’n mantenen les altres variables, com ara la professió, la classe social, la personalitat, les habilitats o el talent. I permet corroborar una evidència prou sabuda per tu i per mi: que la igualtat encara és un repte pendent.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 26, 2016 | 11:56
    Anònim maig 26, 2016 | 11:56
    L'experiment és interessant, però és fals afirmar amb tan poques salvetats que l'única variable alterada és el sexe. Que un home que esdevé dona no només és més visible i percatable, sinó que està molt més mal vist socialment que a l'inrevés és una nova variable que s'afefeix i que per tant no permet aïllar el canvi de sexe ni afirmar proximitat amb el mètode científic. Per altra banda, la paraula "evidència", en català, no té el significat de "prova", com en anglès.
  2. Icona del comentari de: Anònim a maig 26, 2016 | 13:40
    Anònim maig 26, 2016 | 13:40
    Ser dona també te els seus punts a favor en aquesta societat, els quals, un home mai tindrà. Es un error generalitzar el masclisme en tots els aspectes socials, i més avui en dia. Valorar resultats sobre casos puntuals en els quals es compara professionalment (com en el cas dels locutors) a dues persones de diferent sexe, utilitzant solament el seu sexe com a variable comparativa i així doncs oblidant altres variables, com podrien ser la simpatia, originalitat, habilitat..., demostra una valoració poc elaborada, o fins i tot, manipulada.
  3. Icona del comentari de: Mariona T M a maig 28, 2016 | 16:33
    Mariona T M maig 28, 2016 | 16:33
    Benvolgut , Em dius alguns punts a favor de ser dona a la nostra societat, avui dia? De debò que no els trobo. Parles de "valoració manipulda". Em semblaque hi ha un malentès. Tu creus que, en canviar el sexe, algú esdevé més o menys simpàtic, original o hàbil? En principi aquestes variables es deuen mantenir. Estic molt d'acord amb l'anàlisi d'Eva Piquer. Salutacions
  4. Icona del comentari de: J.M. Linares a maig 28, 2016 | 17:49
    J.M. Linares maig 28, 2016 | 17:49
    Des del punt de vista d'un guionsta, em permeto donar-li un consell a l'Eva Piquer a l'hora d'explicar històries: no malgastem una premisa interessant subratllant en excés i exagerant tant la tesi que volem demostrar. Per què arribem a la caricatura. Veiem algunes "perles" de l'article: "perviuen uns models de gènere que associen la masculinitat a l'èxit social i la feminitat a la submissió" [...] "tasten en primera persona els avantatges de ser home en una societat masclista i misògina" [...] "van passar a ser homes i, de la nit al dia, van veure com els seus èxits s'amplificaven i els seus passos en fals es minimitzaven". "En James Gardner és un locutor de ràdio canadenc. Quan era la Sheila Gardner i llegia les notícies, els oients no n'hi perdonaven ni una: trucaven a l'emissora per queixar-se dels errors que cometia, per minúsculs que fossin. Ara s'equivoca tant com abans, però el telèfon de la centraleta ha deixat de sonar. "Jo sóc la mateixa persona, però els oients són menys crítics amb en James que amb la Sheila". "Després de la meva transició, em resulta més difícil que em publiquin articles, que m'atorguin beques i tot plegat. Si ets home, la societat dóna per fet que ets competent fins que no demostris el contrari. Si ets dona, se't considera incompetent d'entrada i et toca demostrar que no ho ets". Llegint l'article no puc més que compadir aquests transexuals que han comés el grandíssim error d'entrar a l'infern per la via del canvi de gènere. I de pas, compadeixo a totes les que com l'Eva Piquer, pensen que encara vivim en un món on ser dona és sinònim de submissió, on de la nit al dia, pel sols fet de ser home, se t'obren les portes del triomf de bat a bat, i que, a l'inrevés, "[d]e cop i volta, el món es torna perillós i precari". Caram, no n'era conscient dels immensos perils de ser dona a Occident al segle XXI. I crec que moltes dones i noies que veig cada dia pel carrer tampoc ho són. Gràcies per obrir-me els ulls! Però no confonem Ciència amb activisme tendenciós, si us plau.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix