Foto: Life Of Pix


Escric aquest text des del cim de l’estupefacció. No perquè em sorprengui que ens hagi caigut a sobre l’onada descomunal quan feia dies que la vèiem aproximar-se. No és que esperés cap brillantor per part de la gent que mana. (També és cert que tampoc esperava tanta estupidesa, però ja ho deia Einstein). En tot cas, el que em deixa en un estat catatònic és la incapacitat d’assimilar els esdeveniments. Diria que, igual que les dades reals del coronavirus, la meva capacitat d’assimilació de la realitat porta uns quants dies de retard. És a dir, avui començo a assimilar les dades d’abans-d’ahir i, les notícies que ens han donat aquest matí crec que les començaré a pair demà, quan ja hi haurà noves dades impossibles de copsar a l’instant.

No crec que sigui tampoc capaç d’escriure gaire cosa que no hagi opinat ja ningú altre al respecte. Que si tot canviarà, que si el coronavirus és anticapitalista i ecològic, que l’altre coronavirus (el de l’exrei i son fill) està passant desapercebut, que si d’aquesta experiència n’hem d’extreure una lliçó. Això ja està tot dit. I també us dic que tinc tan poca fe en l’espècie humana que crec que d’aquí a uns quants mesos, quan puguem tornar a fer el que a Europa coneixem com “vida normal”, potser els primers dies ens sentirem estranys, però segur que en cosa de setmanes tornem a ser els imbècils superficials de sempre.

Hi ha una cosa, però, que no s’ha dit tant. És curiós com el cos s’adapta al perill abans que el cervell racional hagi començat a entendre res. Un exemple: cada mes la regla em fa un mal que quan em ve em debato entre penjar-me d’un arbre o intoxicar-me amb ibuprofens. Bé, doncs aquest mes (va coincidir que em va venir divendres), res, tu. Ni l’he notada. Potser el cos estava en alerta abans que el país, potser es concentra en la supervivència i posa la directa molt abans que el cervell, que ja s’ho farà. (Segur que hi ha un expert a la sala que me’n voldrà donar una explicació.)

I mentre tinc el cap en una mena d’encefalograma pla intentant entendre que s’està morint tanta gent de cop i més que se’n morirà; i que ja he començat a perdre clients perquè ells també han començat a perdre clients; i assimilant que no puc sortir de casa ni a tirar les escombraries perquè soc dins del col·lectiu de risc; i que no sé quan ho podré tornar a fer, el cos ha pres el control i està amb una bossa de palometes fotent-se’n de la meva jo de fa quatre dies, la que feia plans per Setmana Santa, la petarda aquella a qui li feia tanta il·lusió viure el primer Sant Jordi com a escriptora, la que tenia l’agenda tan plena d’actes.

El cos ha pres el control i m’arrenca de les costelles tot d’emocions que em llença a la cara i me les presenta: hola, soc el risc real i aquesta por és nova. Quan penjo el telèfon i m’acomiado de mon pare amb un ves amb compte per l’hospital, quan tanco la porta després que ma mare m’hagi deixat un coc al terra i haguéssim xerrat cinc minuts a tres metres de distància.

Que no sé què em passa que ja no m’importa gens perdre’m Sant Jordi i potser sí que tornarem a ser els mateixos egoistes, superficials que vam ser algun dia, però ara mateix tinc un pes al pit que no sé si són símptomes de coronavirus o ganes de plorar per qualsevol cosa molt bàsica.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 17, 2020 | 14:22
    Anònim març 17, 2020 | 14:22
    Hola Maria, No diré ni escriuré res que no s´hagi dit o escrit abans, i menys encara, faré referència a cap tòpic. No. Lo que sí (millor un sí que un no) m´agradaria fer-te arribar, és la meva profunda i total admiració per la manera tan meravellosa que tens d´expressar sentiments i emocions internes en paraules. Paraules que en les tradueixes i ens les col·loques una rere l´altra, i mitjançant aquest procés tan màgic, aconsegueixes que ens arribin a totes i tots. Ets brillant, i et mereixes un Sant Jordi. Et mereixes un vint-i-tres d´abril. Una abraçada des de la distància!
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 17, 2020 | 16:41
    Anònim març 17, 2020 | 16:41
    Certament, res que no s'hagi dit abans.
  3. Icona del comentari de: Encarna Larrey i Izquierdo a març 17, 2020 | 16:47
    Encarna Larrey i Izquierdo març 17, 2020 | 16:47
    No dormo, volent anticipar me a demà, tinc cansament, tot i que respiro òptimament; les teves paraules i la suavitat de la imatge, m‘han donat una carícia com la que no rebo en molts de dies: La llum en la penombra el contacte de les flors sobre l’esquena tot un càlid poema sobre la pell que esmerceix com les poncelles. Retrobar-nos i , ser-hi en essència, allí on ens ha portat una desconCertada vida.
  4. Icona del comentari de: Anònim a març 17, 2020 | 17:03
    Anònim març 17, 2020 | 17:03
    ànims noia, podem amb això i molt més...
  5. Icona del comentari de: Anònim a març 17, 2020 | 17:22
    Anònim març 17, 2020 | 17:22
    Fabulosa descripció.gracies per descriure la situació de molta gent ,jo m'hi reconec ,encara que tinc setanta anys recent fets .
  6. Icona del comentari de: Anònim a març 17, 2020 | 17:31
    Anònim març 17, 2020 | 17:31
    Grácies, gràcies per expressar amb aquesta facilitat i subtilesa el que tots pensem i no trobem paraules.
  7. Icona del comentari de: Anònim a març 17, 2020 | 19:19
    Anònim març 17, 2020 | 19:19
    2020
  8. Icona del comentari de: Anònim a març 17, 2020 | 21:53
    Anònim març 17, 2020 | 21:53
    Bona nit Maria, Fa unes dues setmanes que he llegit GINA, novela espectacular, la veritat fins que no la vaig acabar no la vaig poder deixar, potser perquè molts dels personatges que hi surten els hi posava cara i veu, i se m,han fet entranyables...Aquesta nit he sentit que la festa de Sant Jordi es celebrarà un dia diferent del 23 d,abril i estic segura que sigui el dia que sigui que es celebri aquest serà el teu dia!Una abraçada i espero que el confinament s,acabi el mes aviat possible i tornessim a les nostres automates vides?
  9. Icona del comentari de: Silvia s a març 18, 2020 | 03:31
    Silvia s març 18, 2020 | 03:31
    Quines ganes de tornar a veure imbècils superficials per el carrer, desitjo tornar a la realitat , de vegades intento despertar d'aquest mal son.
  10. Icona del comentari de: Imbècil a març 18, 2020 | 12:21
    Imbècil març 18, 2020 | 12:21
    No sé si aconseguirem aprendre alguna cosa, jo espero que sí. Aquesta situació mai viscuda en els temps moderns, ha de ser un punt d'inflexió. Si no és així, confirmarem que l'espècie humana és imbècil del tot.
  11. Icona del comentari de: Senyor_Pep a març 18, 2020 | 13:28
    Senyor_Pep març 18, 2020 | 13:28
    Aquest episodi de la humanitat tindrà molts damnificats, però ni un serà gent lúcida que, com tu, sap expresar i descriure sentiments. Quinze, vint, quaranta dies de confinament donarà a tothom l'hàbit de llegir. El dia que sortim, voldrem còrrer, mirar la natura, abraçar als amics i a les amigues, però quan tornem a casa, voldrem inevitablement, agafar aquella novela, aquell relat, aquella història que haurem deixat a mitges. I després un altre. No deixis d'escriure, que ens fa molta falta.
  12. Icona del comentari de: Mon Folch a març 18, 2020 | 18:15
    Mon Folch març 18, 2020 | 18:15
    Maria, Com sempre, només puc felicitar-te ! Sóc admiradora teva des que et vaig descobrir en aquetsa revista. La teva novel·la em va encantar i espero poder-te saludar per dir-t'ho personalment. Comença a escriure la propera, perquè necessitem literatura fresca com la teva. Per això et dic : fins aviat ! Una abraçada! Mon
  13. Icona del comentari de: Anònim a març 18, 2020 | 18:37
    Anònim març 18, 2020 | 18:37
    Noia, m'ha passat igual que a tú. La meva regla ha vingut feliçment, a mi que d'un temps ençà no em deixa ni viure. No havia pensat que fos per això, bona observació.
  14. Icona del comentari de: Theodora a març 19, 2020 | 10:44
    Theodora març 19, 2020 | 10:44
    Jo encara tinc esperança en la humanitat... Realment tenim parts nostres molt, molt boniques i màgiques; sé que d'altres tot el contrari, però, què boniques són les bones! En fi... Doncs la meva experiència aquest mes amb la regla et sorprendrà: M'acostuma a venir sobre els dies 10, 11 de cada mes. Aquest mes els símptomes "pre" (molt més accentuats, desagradables i allargats en el temps) han arribat el dia 9 (dilluns) per quedar-se fins el 15 (diumenge!!!) que finalment ha baixat. 4-5 dies tard, amb una pre-menstruació d'una setmana i un mal durant els dos primers dies descomunal. Ha sigut bastant dur, totes les noies i dones sabran que els canvis emocionals són també molt durs. Però ja ho deien: la menstruació junt amb una pandemia mundial mai va ser una bona idea! Una abraçada, Ànims a tothom!
  15. Icona del comentari de: Anònim a març 19, 2020 | 12:25
    Anònim març 19, 2020 | 12:25
    Gracies per led teves sinceres paraules. M'has donat ànims. Tinc una filla confinada a la seva habitació i jo amb 90 any s, al menjador. Ahir va contestar les preguntes que han posat en un App, i veurem com anirà. Gràcies de nou.
  16. Icona del comentari de: Anònim a març 20, 2020 | 16:56
    Anònim març 20, 2020 | 16:56
    Tinc la sort de tenir jardi I en ell hem quedó meravellade com el cicle de la vida i les estaciones segueix el seu cami natural al Marge de de virus, bacteies I malalties desconegudes que ni han, moltes vegades creadas per l'esser huma. En un mon super tecnológico on cada día queda obsolet l'anterior, la natura ens dona una llico d'humilitat. No se si apedrem d'aquesta fita, seguramente no I hurem deixat vides pel cami pero l'home/dona seguirem sent arrogants, vanidosos I creient que podem seguir jugant ha ser deus( qualsevol deu) el que cregui.
  17. Icona del comentari de: María JoséAnònim a març 20, 2020 | 18:18
    María JoséAnònim març 20, 2020 | 18:18
    Escrits que calen fons. Si. Ara tothom diem... Hem D aprendre d' aquesta lliçó. I d' aquí dos dies, quan tot hagi passat, el que tu dius, a la rutina de sempre. El positiu... Estar nos dins de casa, amb la neteja. Però ho ha coses bàsiques que necessitem. Una abraçada. Ara ho diem i quan podíem de vegades no ho fèiem. Et mereixes un Sant Jordi. Però saps... Has tingut el Sant Jordi des que vas publicar el llibre. Perquè ha estat un gran llibre. Mira t ho així. Més que satisfeta del teu resultat. Del teu primer llibre. I esperant una pròxima publicació. Dels teus escrits... Què t' haig de dir... Traspuen ben endins.
  18. Icona del comentari de: nel a març 27, 2020 | 19:34
    nel març 27, 2020 | 19:34
    Toques el "voraviu", gracies.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix