Sota una estrella hi haurà algú sempre
que sigui com tu, que estigui perdut.

Sota una estrella, Sopa de Cabra

Foto: amanda tipton


M’agrada l’arruga petita que tens darrere del coll des que tenies set anys. Quan t’enrabies i et dic que no n’hi ha per tant i m’acabes convencent que sí. Com rius amb els ulls, de veritat. Com t’il·lusiones per coses que encara no existeixen, i dius que sembla impossible però no. De fet, m’agrada que t’agradin impossibles. I que t’imaginis coses que no són però podrien ser.

Com balles amb algú que no coneixes i gairebé (tu que no ho dius mai) li diries que l’estimes i que hi voldries estar per sempre més, amb ell. I confesses que el que et sedueix no és l’amor sinó el joc de seduir. I et fas gran i segueixes igual. Perquè vius així, al teu aire.

Que cantis en veu alta encara que desafinis. Que estiguis a gust quan estàs sola. Que vulguis provar moltes coses i conèixer gent nova. Per després quedar-te amb poc, amb el que és just, que ja has après que no t’ho pots endur tot ni que tot és important. Que els reptes t’espantin però no et frenin. Que puguis intuir l’ànima d’una cançó. Que tu mateixa et facis d’impuls quan toques fons.

M’agrada quan demanes perdó. I et mostres fràgil i dius això no sé què és o no sé qui soc. Quan allò no ho tens clar i t’atreveixes a escoltar-te i goses fer-te cas. Quan tremoles i tu mateixa et fas d’abric. Quan vas en contra teva i saps veure a temps que fent el que fas no ets qui voldries ser. Quan les coses no van com voldries i la vida t’ensenya a mirar enfora.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 10, 2017 | 22:50
    Anònim abril 10, 2017 | 22:50
    Genial, Gemma! Molt bona cançó per acompanyar unes paraules tant senzilles però que transmeten tant. Gràcies per aquest caramelet!
  2. Icona del comentari de: Mar.....!! a abril 10, 2017 | 22:52
    Mar.....!! abril 10, 2017 | 22:52
    M'encanta. Gracies

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix