Foto: Matt Madd


Només tenim l’aquí i ara (un amic, el primer dia que va sentir aquesta frase, es va preocupar: a ell ningú li havia presentat la tal Kiara). Perdem massa voltes de rellotge anticipant i recordant. Si ens poguéssim concentrar en el present. Si el cervell no ens dugués de viatge cap endavant i cap enrere. Si deixéssim de somiar desperts. Si no gastéssim tanta energia mental de forma inútil. Blablablà.

Ja em perdonareu: quan l’aquí i ara és un infern, el mindfulness és una tortura. No demanis que visqui el present un malalt que anhela el minut en què l’analgèsic farà efecte, ni una persona que fuig desesperada de casa seva confiant que l’acolliran en un o altre racó del món. No demanis que visqui el present algú que s’aferra a la frase “també això passarà”, qui coi desitja viure el present quan el sentit de la vida rau en l’esperança d’un futur menys cru.

En diem vida per fer-ho gros, però volem dir temps. L’únic que tenim és una engruna de temps per viure. La vida ens transcendeix: ens empara una estona i ens sobreviu una eternitat. I encara sort que, dins del trosset de temps poc o molt generós que ens toca a cadascú, podem jugar a escapar del present. Perquè hi ha instants terribles que no ve gens de gust esprémer, malsons que passaríem a càmera ràpida, vivències que no voldríem ni regalades. Quan la senyora Kiara s’entesta a amargar-nos l’existència, l’opció més terapèutica és gronxar-nos en una nostàlgia amable o imaginar un demà o demà passat en què aquest dolor d’avui ja no ens farà tant mal.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: MartaC a gener 30, 2017 | 09:56
    MartaC gener 30, 2017 | 09:56
    Tens tota la raó del món. Quan et toca ballar amb la més lletja ho passes i prou. I després ens refem d'algunes coses. I tornem a començar. Una abraçada
  2. Icona del comentari de: MartaC a gener 30, 2017 | 10:39
    MartaC gener 30, 2017 | 10:39
    Una abraçada d'aquelles 'que no molesten'.
  3. Icona del comentari de: ElsaG a gener 30, 2017 | 12:44
    ElsaG gener 30, 2017 | 12:44
    Des que fa un temps vaig decidir viure 24 hores i ahir, i avui m'adono, que no sempre vull que sigui així. Perquè les 24 hores d'ahir van ser dures, molt dures. Potser si val la pena gronxar-nos en una nostàlgia amable o imaginar un demà millor. I viure en el temps i poder escapar del present. Perquè el meu present va molt lligat a un futur incert i he d'escapar, de tant en tant. Gràcies Eva ;-)
  4. Icona del comentari de: Anònim a gener 30, 2017 | 13:20
    Anònim gener 30, 2017 | 13:20
    Gràcies, has posat per escrit el que he pensat moltes vegades. L'únic matís és que potser enfrontar el moment d'adversitar iacceptar-lo, de vegades, és la millor opció, però no està renyit amb pensar i desitjar que aquest moment passi.
  5. Icona del comentari de: Albert Schoenenberger a gener 30, 2017 | 13:56
    Albert Schoenenberger gener 30, 2017 | 13:56
    Així com no hi ha veritats absolutes, no sempre el aquí i ara funciona, encara que reconec que saber viure el present és la clau, i no està a l'abast de tothom. Requereix molt treball previ, i una situació vital sense urgències. Sinó, és millor somiar, somiar no és sempre fugir de la realitat, també és un sentiment de plenitud i felicitat que és viu només en present. És tot el que tenim, el present, encara que el disfracem de somni.
  6. Icona del comentari de: Anònim a gener 30, 2017 | 13:56
    Anònim gener 30, 2017 | 13:56
    El malalt observa el dolor, el que fuig, hi veu més al seu voltant i és més àgil, Aferrar-se al present no vol dir aferrar-se a res més: mentre l'estratègia divideixi en bo i dolent és una mala estratègia. La teva opinió no m'importa i la meva menys. El temps que ocupo en dimonitzar el dolor, no l'ocupo en veure què està passant. I només tinc un segon.
  7. Icona del comentari de: Anònim a gener 30, 2017 | 22:48
    Anònim gener 30, 2017 | 22:48
    Sincera, molt sincera... Hi penso molt, en vosaltres i en el que us toca viure... No poder llegir-vos amb la normal periodicitat, em fa mal fins i tor a mi. Tota, TOTA la força del món!!
  8. Icona del comentari de: Anònim a gener 31, 2017 | 10:32
    Anònim gener 31, 2017 | 10:32
    Conec de primera mà el que expliques, comparteixo el teu sentir, de lluny i en l'anonimat, us acompanyo.
  9. Icona del comentari de: Montse TA a gener 31, 2017 | 17:48
    Montse TA gener 31, 2017 | 17:48
    Un petó, Eva.
  10. Icona del comentari de: Cel rogent a febrer 03, 2017 | 20:01
    Cel rogent febrer 03, 2017 | 20:01
    Només l' amor ens salva i ens guareix l' ànima del dolor que fa veure patir els que més estimes. I la música, que et durà lluny de la kiara i t' abstreurà en un ball més dolç, plàcid, ni que sigui per una estona. Molta força, Eva, molt d' amor per a tu

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix