Quan la Kiara ens amarga la vida

No demanis que visqui el present algú que s'aferra a la frase «també això passarà»

Foto: Matt Madd


Només tenim l’aquí i ara (un amic, el primer dia que va sentir aquesta frase, es va preocupar: a ell ningú li havia presentat la tal Kiara). Perdem massa voltes de rellotge anticipant i recordant. Si ens poguéssim concentrar en el present. Si el cervell no ens dugués de viatge cap endavant i cap enrere. Si deixéssim de somiar desperts. Si no gastéssim tanta energia mental de forma inútil. Blablablà.
 
Ja em perdonareu: quan l’aquí i ara és un infern, el mindfulness és una tortura. No demanis que visqui el present un malalt que anhela el minut en què l’analgèsic farà efecte, ni una persona que fuig desesperada de casa seva confiant que l’acolliran en un o altre racó del món. No demanis que visqui el present algú que s’aferra a la frase “també això passarà”, qui coi desitja viure el present quan el sentit de la vida rau en l’esperança d’un futur menys cru.
 
En diem vida per fer-ho gros, però volem dir temps. L’únic que tenim és una engruna de temps per viure. La vida ens transcendeix: ens empara una estona i ens sobreviu una eternitat. I encara sort que, dins del trosset de temps poc o molt generós que ens toca a cadascú, podem jugar a escapar del present. Perquè hi ha instants terribles que no ve gens de gust esprémer, malsons que passaríem a càmera ràpida, vivències que no voldríem ni regalades. Quan la senyora Kiara s’entesta a amargar-nos l’existència, l’opció més terapèutica és gronxar-nos en una nostàlgia amable o imaginar un demà o demà passat en què aquest dolor d’avui ja no ens farà tant mal.
 

Comentaris

    MartaC Gener 30, 2017 9:56 am
    Tens tota la raó del món. Quan et toca ballar amb la més lletja ho passes i prou. I després ens refem d'algunes coses. I tornem a començar. Una abraçada
    MartaC Gener 30, 2017 10:39 am
    Una abraçada d'aquelles 'que no molesten'.
    ElsaG Gener 30, 2017 12:44 pm
    Des que fa un temps vaig decidir viure 24 hores i ahir, i avui m'adono, que no sempre vull que sigui així. Perquè les 24 hores d'ahir van ser dures, molt dures. Potser si val la pena gronxar-nos en una nostàlgia amable o imaginar un demà millor. I viure en el temps i poder escapar del present. Perquè el meu present va molt lligat a un futur incert i he d'escapar, de tant en tant. Gràcies Eva ;-)
    Anònim Gener 30, 2017 1:20 pm
    Gràcies, has posat per escrit el que he pensat moltes vegades. L'únic matís és que potser enfrontar el moment d'adversitar iacceptar-lo, de vegades, és la millor opció, però no està renyit amb pensar i desitjar que aquest moment passi.
    Albert Schoenenberger Gener 30, 2017 1:56 pm
    Així com no hi ha veritats absolutes, no sempre el aquí i ara funciona, encara que reconec que saber viure el present és la clau, i no està a l'abast de tothom. Requereix molt treball previ, i una situació vital sense urgències. Sinó, és millor somiar, somiar no és sempre fugir de la realitat, també és un sentiment de plenitud i felicitat que és viu només en present. És tot el que tenim, el present, encara que el disfracem de somni.
    Anònim Gener 30, 2017 1:56 pm
    El malalt observa el dolor, el que fuig, hi veu més al seu voltant i és més àgil, Aferrar-se al present no vol dir aferrar-se a res més: mentre l'estratègia divideixi en bo i dolent és una mala estratègia. La teva opinió no m'importa i la meva menys. El temps que ocupo en dimonitzar el dolor, no l'ocupo en veure què està passant. I només tinc un segon.
    Anònim Gener 30, 2017 10:48 pm
    Sincera, molt sincera... Hi penso molt, en vosaltres i en el que us toca viure... No poder llegir-vos amb la normal periodicitat, em fa mal fins i tor a mi. Tota, TOTA la força del món!!
    Anònim Gener 31, 2017 10:32 am
    Conec de primera mà el que expliques, comparteixo el teu sentir, de lluny i en l'anonimat, us acompanyo.
    Montse TA Gener 31, 2017 5:48 pm
    Un petó, Eva.
    Cel rogent Febrer 3, 2017 8:01 pm
    Només l' amor ens salva i ens guareix l' ànima del dolor que fa veure patir els que més estimes. I la música, que et durà lluny de la kiara i t' abstreurà en un ball més dolç, plàcid, ni que sigui per una estona. Molta força, Eva, molt d' amor per a tu

Nou comentari

Foto: Universitat de Barcelona
Schubert i Txaikovski al Paranimf
L'Orquestra de la UB ofereix el concert inaugural del Cicle de Música a la Universitat
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...