Foto: Isabel Cortés Úbeda

T’aixeques. Del prestatge de la biblioteca agafes un llibre grandiós de biologia. I a sobre, en anglès. Llegeixes una paraula de les complicades, de les que t’agraden. La ressegueixes amb el dit lletra per lletra, com t’ho van ensenyar a l’escola on et van enviar mentre t’intentaven trobar l’etiqueta: retard, ah no, autisme, ara sí: Asperger. T’encalles amb la te, saltant-te la ena, fins que pronuncies un mitochondria mig coix. Memoritzes el que creus que és el més difícil, i llavors em demanes que t’ho pregunti. I tu orgullós m’ho expliques. I jo orgullosa t’escolto.

Però tanques el llibre de cop.

Tots m’han avançat i he perdut el tren i mai de la vida podré ser metge, no?

Callo. Moc els llavis però no dic res. Miro cap a terra. Deixo un sí, és clar que sí que podràs. Però has d’estudiar molt, eh? (Per què coi t’he respost això?). Sé que tu m’aguantes la mirada. Ho noto. Els teus ulls, que ho entenen tot a mitges i on sempre t’amagues tot sencer, necessiten passar comptes amb el món. I jo, Jaume, soc massa covarda per dir les coses pel seu nom. I saps, germà? Encara no sé trobar la manera de salvar-te de tants murs, de tants noos, de tantes paraules llargues.

T’explicaria que un dia vaig llegir una vinyeta que deia que “les persones que sempre diuen la veritat sense tenir en compte el mal que puguin fer als altres són idiotes”. Que ho vaig pensar l’altre dia quan la x em va demanar que digués que a x que li queda fatal el cabell curt. O quan jo creia que tenia el dret de dir a x que amb aquella sobredosi d’ego estava fent el ridícul.

La teva lluita, estimat, és la de ser. Com la meva, com la de tots. I tu agafes el llibre més gran i difícil del món per combatre-la. I jo em posaria al teu costat i li preguntaria a la vida quanta veritat podem suportar. Però saps? Ella tampoc sabria aguantar-nos la mirada.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mónica Arganda a octubre 31, 2017 | 21:28
    Mónica Arganda octubre 31, 2017 | 21:28
    M'ha fet plorar
  2. Icona del comentari de: LSP a novembre 01, 2017 | 10:51
    LSP novembre 01, 2017 | 10:51
    No mhe considerat mai una gran lectora pero els vostres articles em desmonten, son tan certs, tan reals, que els llegueixo amb tantes ganes com amb por...perque son tan certs que poden fer mal.
  3. Icona del comentari de: Ru a novembre 02, 2017 | 22:07
    Ru novembre 02, 2017 | 22:07
    Fa mal aguantar-los la mirada però dol molt més no poder sostenir-los-la. I d'altra banda... és tan màgica la mirada d'aquests personatges especials que perceben el món amb filtres de colors! Jo els cerco la mirada i la servo ben endins meu, i provo de percebre el món amb els seus filtres. De vegades ho aconsegueixo i tot esdevé bonic i fresc... però aleshoros noto que n'hi ha que no m'aguanten la mirada. I penso: ells s'ho perden!

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix