Qui vol cremar aparadors?

Jo veig una línia rabiosa entre l’anorèxia i la roba interior infantil sexualitzada

Foto: C.G.

 


Camino pel carrer, amoïnada per un cas d’anorèxia que em toca de prop, i tot d’una em bufeteja la imatge d’un maniquí infantil: una nena amb serrellet i somriure beatífic que porta uns sostenidors rosa i un culotte. No són uns sostenidors qualsevol, no, la copa té una fina capa d’espuma perquè el pit quedi ben perfilat amb la forma “que toca”, que s’espera, que es desitja (que desitja qui, oi?). El culotte –també rosa, esclar– és acabat amb puntes de blonda.
 
M’agafen unes ganes terribles d’engrapar una destral i carregar-me l’aparador dels collons a destralades, perquè la ràbia se’m menja, que sí, que jo també tinc una filla i també ha passat pel virus aquest del rosa, i per més que tu facis, vivim en societat, què coi, i acabes amb el rosa per dinar, per sopar, per esmorzar, i després són les seves amigues que es comencen a posar sostenidors quan no toca, o les sèries pretesament infantils amb humor ofensivament adult (sovint fantasiejo amb guionisticidis), o les protagonistes de les pel·lis de Disney obcecades a parlar de casaments, com si a la mainada, testimonis diaris dels fracassos matrimonials dels seus pares, els preocupés gaire això de casar-se (cf. les temàtiques de les pel·lis de Ghibli).
 
Persisteix en mi la sensació que als fills els treus de casa i te’ls podreixen. Penso en els amics que se’ls crien sols i els envejo una mica, per bé que tot té avantatges i inconvenients, però ara no em feu parlar de homeschooling, cony, que jo us parlava de nenes sense pit que juguen a clics però porten sostenidors d’espuma i calces emblondades. Recordo el primer cop que, estupefacta, vaig sentir pronunciar la paraula sexi a la meva filla; devia tenir sis anys. Em van caure els mugrons a terra. Igual que aquell altre dia que em va dir si els deixava el mòbil, a ella i una amiga (cosa que no faig mai perquè el mòbil és una eina de treball). I per què el voleu? I em diuen –agafeu-vos fort–: per veure un vídeo porno. Amb set anys. Set. SET. I tu, a la inòpia, que no entens d’on pebrots ha sortit allò i furgues: que si la germana gran d’una, que si havien sentit campanes i, per evitar que la curiositat se’ls faci monstruosa, et veus obligada a donar explicacions a una criatura sobre les tristeses i injustícies de la vida.
 
També hi ha sempre aquelles veuetes –no sabria dir si ingènues, ignorants o directament perverses–, que diuen que no n’hi ha per tant, que si trobem bé que la canalla ens imiti en accions com rentar els plats, parar la taula o penjar la roba, per què hauríem de trobar malament que una nena de vuit anys es posi sostenidors d’espuma i calces amb puntes com si tingués cita per follar al pati de l’escola (podríem parlar aquí també de les parts de dalt de biquini de talla 5 anys). Ells hi veuen una línia recta, coherent, fins saludable, entre escombrar la casa i portar roba interior adulta. Després quan tinguin adolescents obsessionades amb l’aspecte ja ploraran; no els ho desitjo. Perquè una cosa és que s’emprovin la nostra roba i es disfressin d’adults una tarda de diumenge entre rialles, o que es maquillin per jugar, igual com es maquillen de tigre o d’extraterrestre (al capdavall, els adults no deixem de ser una mena de marcians per a ells), i una altra que desitgin sortir de casa amb talons i pintallavis i sostenidors de puntes amb vuit anys. El problema és quan disfressar-se de gran deixa de ser un joc.
 
I em començo a mirar la vida com un exercici d’aquells d’escola en què havíem d’unir els conceptes amb una línia. Jo veig una línia rabiosa entre l’anorèxia de la persona que estimo i la roba interior infantil sexualitzada, entre ella i les heroïnes tarades de Disney, anorèctiques també, obcecades amb casar-se que dormen maquillades i corren pels boscos amb sabates de taló. I si no l’hi deixes veure, serà la rara, i si l’hi deixes veure, collons, després no et queixis. Facis el que facis és com la tómbola però al revés: sempre toca, però malament. Lose-lose. L’has cagat, mama.
 
És curiós que, mentre assistim a un moviment de dessostenidorització de les adultes (les que s’hi atreveixen i a més no tenen un mamellam de mal portar unleashed), continuem tolerant aquesta manipulació social, agressiva i incessant dels cervells de les nenes i de la imatge d’elles mateixes.
 
No us dic res de nou, ho sé. Però no per això deixa d’indignar-me.
 

Comentaris

    EMM Setembre 28, 2020 9:36 am
    Bravo Carlota!
    Leonor Pérez-Durand Setembre 28, 2020 10:22 am
    Lamentablement això no és nou. Aquest sostenidors per a nenes ja els van tenir al carrefour, al Primax i al Corte Ingles a punta pala. Aquest estiu la meva filla, ara ja amb 14, va anar a comprar-se un bikini i s’en va enamorar, pero tenía “relleno”, donçs se’l va comprar pensant que la mama li podria treure, peró va ser impossible, donçs gairabé no el va fer servir gaire, justamente perque li semblava massa sexi. Us deixo una nota que vaig publicar respecte a l’hersexualització de nenes i nens. Salut! https://leoperezdurand.wordpress.com/2015/06/19/de-las-hadas-al-wonder-bra-y-la-erotizacion-de-nuestras-hijas/
    Núria40 Setembre 28, 2020 10:45 am
    Cada dia hi ha més llocs on es promocionen els estereotips de gènere... a l'estiu només trobava sandàlies de base blanca o rosa per les meves filles. I les youtubers nenes com la Nastia, Diana i Roma... monotema princesa, es maquillen, porten talons, volen ser mestresses de casa (al contrari del germà que vol ser metge, astronauta, etc). I el pitjor és que no hi ha alternativa. Algu coneix nenes youtubers (ho sento però ho necessito pq mengin verdures x sopar) que siguin nenes sense reproduir estereotips? S'accepten propostes
    Scarlett Setembre 28, 2020 3:50 pm
    La brillant i estúpida idea d fer banyadors d 2 peçes x nenes va contra el sentit comú. Les nenes no tenen pit fins l,inici adolescència, llavors quin motiu hi ha per fer una peça d bany que esta pensada x tapar el.pit en talles 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 anys? Perquè no ho fan pels nens? En akestes edats tenen el mateix tots oi? I si és perquè es bonic, dons fem també volants d braç, guants llargs, corbates o llaçets d coll.... Jo prohibiria aquests models d banyadors. No porten enlloc i més quan moltes dones opten només per la part inferior del biquini, o fem conjunts x nens/nois/senyors també?
    Xavit Setembre 28, 2020 6:37 pm
    El problema no són els "estereotips" de gènere. Els nens han de ser nens i les nenes han de ser nenes. Precisament aquesta deconstrucció és un dels pitjors mals d'avui dia. Generacions senceres van créixer amb Disney i no va ser cap problema, precisament les famílies infelices i desestructurades són ara. El problema amb tot això és la sexualització dels nens, paral·lela a la infantilització dels adults. Igual que tenim una masculinització de les dones i una feminització dels homes. I així anem de bé en aquest món xaxi piruli progre...
    Anònim Setembre 28, 2020 6:56 pm
    El problema és el rebuig a les normes que tant caracteritza els nostres temps: ara tot és acceptable i bo. Ningú t'ha de dir el que és correcte o incorrecte. Pots ser i fer el que vulguis si això és el que vols. Però, ai! Ara resulta que els nens miren pornografia i fan servir la paraula 'sexi'. Això és una conseqüència directa de tota aquesta "llibertat". Com els expliqueu ara que això no està bé?
    Anònim Setembre 29, 2020 11:33 am
    Tot just comences. No t’esveris. Com que no s’hi pot lluitar, doncs avançat. Què volen veure una peli porno? Doncs amb tota normalitat. Amb tu explicant. Això és el que vaig fer amb el meu fill (ell volia veure els pits d’una actriu del High School). Als 10 segons ja no l’interesava gens. I així l’aniras acompanyant en les descobertes d’aquest mon tan estrany.
    Anònim Setembre 30, 2020 4:34 pm
    Tot aixo es molt greu el primer problema es q la mayoria de nenes una mica mes grans q la teva van a l' escola com si fosin de festa y ningu o veu malament yo no entenc q vaxin a l'escola en minishort y sostenidor xq no arriben a top. avui compran amb la meva filla de 11 anys buscavem una faldilla la unica q li agradaba nomes estaba amb la talla 34 q semblaba una cinta del cabell per estreta y curta y en la 38 uns cinc cm mes gran aixo no es normal no te cos de nena pero tampoc el te de dona y no es just q no pugui posarse una faldilla
    Anònim Octubre 18, 2020 2:10 am
    Flipo d que un aparador us doni tant q parlar. Potser la senyora que ha vestit el nino no tenia ni idea o tenia mal gust. No cal donar li tantes voltes colla d estúpids que no teniu res mes a fer que criticar ho tot

Respon a Scarlett Cancel·la les respostes

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...