Recordes els primers texans que vas tenir. I els primers que et vas comprar amb els diners de les classes particulars. També recordes quan i on et vas regalar uns Levi’s i com et vas obligar a dir-te que sí, que es notava tant que eren de marca perquè et quedaven millor que els No-t’hi-fixis de tota la vida.

Rescates de l’altell una caixa plena de pantalons. N’hi ha que t’anaven bé abans dels quatre parts; n’hi ha que no et posaries ni que t’entressin però els guardes per si canviessis de talla i de gust; n’hi ha d’acampanats que podries recuperar, perquè es porten de nou els camals amples que dissimulen cames tortes. Els ferros ortopèdics amb què vas dormir durant tres anys no van fer miracles.

Ara baixes a primera línia els vestits d’hivern i deses els d’estiu ben amunt. Ho fas amb recança ­–els mesos freds et podries posar peces fines si optessis pel mètode ceba–, però et cal fer espai a la llana i al cotó gruixut.

El ritual et cansa i t’agrada a la vegada. Renoves el contracte a la faldilla vermella de Nova York: l’hivern pinta fosc i hi hauràs d’afegir color. L’anorac estampat deixarà d’estar a l’atur, però s’imposa la jubilació definitiva per al pitxi de pana. Mantens els jerseis blaus a mà: potser els tocarà fer hores extres, per abrigar-te l’angoixa i les pors i el forat de la panxa.

La roba en guaret no és garantia de res, saps de sobres que no existeixes més enllà d’aquest dimarts. Però les caixes que barregen nostàlgia i futur et reconforten. Et fan creure que encara hi seràs quan tornin la primavera i les flors i els dies llargs.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 16, 2016 | 10:07
    Anònim novembre 16, 2016 | 10:07
    M´agradat molt i molt. És la sensació d´haver viscut experiències bones i dolentes amb una peça de roba en concret. Per què guardem la roba vella? Per què hi guardem tanta que ja no cap a l´armari? és només per trobar-te-la any rere any per tenir les mateixes sensacions i records? Cal un post sobre la roba dels fills, la que hi guardem encara que s´hi le hem vist posada una vegada. Pero va ocòrrer alguna cosa especial eixe dia...

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix